Lleida acomiada la primera edició de l’Agrobiotech Innovation Forum amb sensacions trobades. Durant els tres dies de certamen, els organitzadors van indicar que es van assolir els 10.000 visitants (una xifra lleugerament inferior als 14.000 previstos). Tot i no arribar a l’estimació inicial, els patrons de Fira de Lleida van cloure la fira amb bones impressions, “tot i que ara tenim temps per veure què podem millorar”, va indicar el president de la Diputació, Joan Talarn. El president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, per la seva part va dir que tots “estem satisfets de com ha anat la primera edició” i va incidir, pel que fa a les visites i operacions realitzades “que es tracta de qualitat, no de quantitat”.
Talarn va explicar que el saló “ha arribat per quedar-se”. Durant el discurs, el president va voler dotar el català de protagonisme en pròximes edicions. Talarn va reivindicar que totes les institucions “posin recursos” amb la transformació del model agrari cap a un de més modern. A més, va remarcar el pes del territori per impulsar Lleida com a ‘hub’ agroalimentari del sud d’Europa. “Hem aprofitat les oportunitats i el producte que ja tenim”, i va tancar el seu discurs dient que “el millor que li pot passar al sector és aquí, a casa nostra”.
El paer en cap, Fèlix Larrosa, va remarcar que es tracta d’un “canvi de paradigma”, amb el qual s’ha posat fi als “globus” (nens passejant amb globus pel recinte firal) dotant de professionalitat i ‘serietat’ el saló. L’alcalde va matisar “que ja fa 30 anys que es parlava de la professionalització” i va comentar entre alguns casos d’èxit, la visita de 14 nacionalitats diferents o l’assistència de “dues de les quatre empreses del sector porcí de l’Estat més importants”. L’alcalde va afirmar que es mantindran les dates de l’Agrobiotech Innovation Forum per a pròximes edicions, per “no coincidir amb altres salons agroalimentaris”, a més de treballar en una acreditació més eficient en futurs salons.
El conseller Òscar Ordeig va recordar que “tot no ha de passar a l’àrea metropolitana de Barcelona”, incidint en la importància que un saló així es faci a Lleida. Tanmateix, el conseller va insistir que la fira no pot quedar-se estancada en l’àmbit local, sinó que ha de tenir la voluntat d’internacionalitzar-se encara més. “Anem al davant del sector arreu del món”, va lloar, a més d’avisar que “qui no agafi el tren dels canvis actuals, es quedarà enrere”.
L’acte va finalitzar amb la secretària d’Agricultura i Alimentació, Begoña García. La política extremenya va lloar la tasca feta per tots els tècnics i organitzadors del saló i va incidir que “Catalunya és un dels ecosistemes decisius d’Europa en l’agroalimentació”, fent valer, encara més, el pes de Lleida com a ‘hub’ referent en el sector. “Quan el talent s’uneix amb la voluntat d’avançar, passen coses”, va explicar amb referència a la divisió de la Fira de Sant Miquel en dos. García va finalitzar remarcant el pes de la cooperació entre institucions “És exactament el que ens fa forts”.
El Premi del Llibre Agrari reconeix la gestió forestal
Abans de la cloenda del saló, es va fer l’entrega de premis de la 54a edició del Llibre Agrari i la 10a de l’Article Tècnic Agrari. En el primer cas, ‘Geociencias aplicadas a la gestión forestal’ va endur-se el primer lloc. El text, fet per diferents autors i publicat per UCOPress, “aporta una visió inèdita i holística del sector forestal des del paper de l’educació en l’àmbit de l’enginyeria i de la ciència forestal”.
En el segon, el text de Rafael Manuel Jiménez i Ramon Albajes sobre com la salut vegetal (control de plagues o males herbes) influeix en el benestar social, va ser el premiat. L’article de Xavier Flotats sobre el biogàs va rebre una menció honorífica.
