Hi ha una diferencia fonamental entre l’Administració i l’empresa privada, aquesta última treballa amb benefici o pèrdua i l’Administració ho fa amb superàvit o dèficit. Tanmateix, ambdues gestions han de fer possible comptabilitzar costos, no duplicar funcions i ser productives en el sentit d’executar, de la manera més òptima possible, allò que toca fer, l’empresa perquè ha decidit tirar endavant una política determinada, l’Administració perquè així ho ha aprovat. Doncs, no, en el cas de l’Administració la productivitat no s’aplica perquè no fa el que diu farà i per dissimular o enganyar, duplica funcions sense entrar, directament, en allò que deia faria.
Tenim una prova fidedigna al respecte amb el que va passar el 14 de juliol en la reunió que a Barcelona va celebrar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat per tal de concretar el nou model de finançament. Farem referència només a dues qüestions que evidencien clarament la manca de productivitat de l’Administració. Aquestes dues qüestions són, el principi d’ordinalitat, Catalunya ha d’ocupar la mateixa posició en la relació d’ingressos aportats a l’Estat, un cop descomptada la quantitat destinada a la solidaritat amb les altres Comunitats Autònomes, que en la de les inversions de l’Estat, i la creació d’una nova comissió d’experts sense desaparèixer la que ja es va crear a l’octubre de 2024.
El principi d’ordinalitat. L’article 206.5 de l’Estatut de Catalunya regula, al parlar del finançament, Títol VI, aquest principi (aquest article no va ser derogat pel Tribunal Constitucional), és a dir, portem 19 anys amb la norma aprovada i en la reunió esmentada del 14 de juliol no entra en el text de conclusions i/o acords. Això significa, ni mes ni menys, que l’Estat no vol aplicar l’Estatut. Evidentment, si no aplica ni l’Estatut, menys consensuarà un nou model de finançament.
La segona qüestió és la creació d’una nova Comissió d’experts per tal de dibuixar tal com ha de ser l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). La que ja existia es va crear per desenvolupar el nou model de finançament que s’havia de signar durant el primer semestre d’aquest any 2025. El fet, com tothom sap, és que no s’ha aprovat res i l’única informació que hi ha és que el mes de maig d’aquest any es va entregar al govern un informe amb deu primeres mesures a impulsar. Com no s’ha signat el nou model que va fer possible l’acord d’investidura aquest document de la Comissió, que continua existint, no s’ha aprovat la seva extinció, no es pot aplicar. Bé, no sabem si els experts d’aquesta primera Comissió tenen molta feina perquè se’n ha aprovat un altra per fer un esborrany de la nova Agència Tributària que en la reunió esmentada de fa 13 dies deixava sense concretar quin tipus de relació hi hauria d’haver entre l’ATC i l’Estatal, la qual cosa significa que pot passar que hi hagi una sola Agència compartida. Precisament, el Decret 142/2025 publicat al Diari Oficial de la Generalitat del 24 de juliol, fa tres dies, la primera funció d’aquesta nova Comissió és la d’impulsar i desplegar els treballs tècnics per al desenvolupament de la Hisenda Catalana.
Quina és la conclusió que em poden treure de tot això que està passant? Si no s’aplica ni el que diu l’Estatut és que el govern central no vol un nou model de finançament amb autonomia i sobirania fiscal ni per Catalunya ni per cap altra Comunitat, al marge que aquestes ho vulguin o no, i el que si vol és tenir l’ATC sota el seu control i domini. En el fons, hi ha una sensació de pèrdua de temps considerable.
