La llibreria la Irreductible va acollir ahir la presentació de ‘Pinassa per a tres’ (LaBreu Edicions), un llibre de relats de l’escriptora, il·lustradora i actriu lleidatana Núria Miret, l’escriptor Joan Vigó i l’assagista Raquel Pena, que van compartir la vetllada literària amb l’editora Ester Andorrà i Anton Not.
El llibre sorgeix d’una residència literària creada per LaBreu Edicions que els tres autors van fer el passat mes de juny a un càmping de Calonge, un format que l’editorial ja havia proposat altres vegades i que en algunes edicions anteriors es va fer a les Terres de l’Ebre, amb les obres: ‘La recerca del flamenc’, de Sebastià Portell, Jaume C Pons Alorda i Joan Todó (LaBreu 2015); ‘Cremen cels’, de Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens (LaBreu 2017); i ‘La vastitud’, d’Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol (LaBreu 2020). Núria Miret recordava l’experiència a Calonge: “és un lloc màgic que a més vam poder gaudir tot per nosaltres”; així, durant 10 dies “vam estar llegint, escrivint, conversant; ens vam entendre i ens vam alimentar a nosaltres mateixos” per crear tres relats en què les sinergies són visibles.
‘Ardilla roja’ és el títol del relat de Núria Miret, “un conte d’estiu, divertit, on no passa res, però on puc abocar molt de mi, coses que m’interessen com el feminisme o del concepte d’un espai segur, on el que passa, allà es queda”, detalla l’escriptora, en què relata la història d’una jove parella que arriba al càmping i altera l’equilibri del petit univers estival d’amics que fa temps que comparteixen vacances, convertint-se en el detonant que fa esclatar llicències sensuals. ‘Desglaç’ és el relat de Raquel Pena, que dibuixa una faula sobre la fragilitat i la responsabilitat de la mirada sobre el paisatge i els testimonis, “una història que travessa el temps en un poble, del Pirineu, aparentment abandonat i en què la recerca d’una investigadora universitària revifa un passat amagat que surt a rebre-la”.
Finalment, ‘Fotoromanzo’ és el text de Joan Vigó, “una història recosida d’iconoclàstia irònica, en què una pineda calcinada aplega alhora misteri, violència, humor, terror, erotisme i coreografies”.
