La Guàrdia Urbana de Lleida pot arribar a recuperar fins a 2.000 objectes perduts en un any a la ciutat i de la gran majoria se’n localitza el propietari, tot i que no sempre acudeixen a la comissaria per recollir-los. L’ACN va visitar l’oficina Troballes de la comissaria i va parlar amb el seu responsable, Josep Borges, que va posar en valor la feina per trobar els propietaris dels objectes perduts, que en molts casos provenen del carrer, però també de supermercats, hospitals i del transport públic. La majoria d’objectes perduts són carteres robades amb documentació, mòbils, claus i peces de roba, però també els arriben curiositats com un joc de pals de golf, una cadira de rodes amb bateria o cartes d’amor.
“Qualsevol cosa que es perdi a la ciutat de Lleida o que sigui d’algun lleidatà i es perdi en una altra ciutat la recollim nosaltres”. Així de contundent es va mostrar l’agent Josep Borges, que també va assegurar que a partir del moment que se’ls entrega l’objecte en qüestió, es registra i queda en custodia del cos policial mentre s’intenta localitzar “per tots els mitjans” al seu propietari.
Hi ha diferents vies de recollida i entrada d’objectes, ja que el pot trobar algú i portar-lo a la comissaria o se’l poden trobar agents de patrulla. D’altra banda, diferents institucions o empreses privades també fan arribar objectes perduts a la Guàrdia Urbana; provenen sobretot de supermercats, hospitals i també d’Autobusos de Lleida, perquè al transport públic és un lloc on la gent s’acostuma a deixar coses. També poden arribar a través d’altres policies locals, que envien objectes perduts als seus municipis relacionats amb veïns de Lleida.
De fet, Borges va explicar que quan es perd alguna cosa, el primer que s’ha de fer és posar una denúncia. En aquest sentit, es va referir als telèfons mòbils com un dels objectes perduts més comuns i que, a més a més, en alguns casos d’un valor econòmic elevat. A comissaria els connecten perquè tinguin bateria i funcionin per si el mateix propietari hi truca. Josep Borges va remarcar que és important facilitar el màxim de dades possible com el número d’IMEI, la marca, el model i el color. I és que, malauradament, hi ha molts mòbils perduts que funcionen perfectament i s’han d’acabar enviant a destruir perquè no s’ha pogut localitzar el seu propietari.
La recerca dels propietaris dels objectes perduts és una labor que comporta temps, però Josep Borges va destacar que amb l’experiència dels anys que s’hi dedica, cada vegada aconsegueix anar més ràpid. Per trobar els amos de les coses que els arriben es pot mirar d’investigar tant als centres comercials on s’ha venut l’objecte en qüestió, com entre familiars, amics, escoles o institucions que hi tenen algun tipus de relació.
Així mateix, moltes vegades s’acaba localitzant una gran part dels propietaris dels objectes que els arriben, però no sempre acudeixen a comissaria per recollir-los. Per aquest motiu, la Guàrdia Urbana recomana marcar amb el nom o alguna altre senyal les coses que portem a sobre per tal de poder-les identificar en cas de pèrdua.
