La Unió Europea va tornar a ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català per les reticències que encara mantenen diversos estats. Malgrat que el govern espanyol va posar sobre la taula una nova proposta per intentar esvair els dubtes, en la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE d’ahir, els ministres d’Afers Europeus dels 27 es van limitar a debatre la qüestió, però no van prendre cap decisió, tal com estava previst.
Ja a la seva arribada a la reunió, diversos estats membres van dir que la proposta espanyola encara presenta interrogants -jurídics i econòmics- i van descartar una decisió definitiva ahir divendres. Fonts diplomàtiques indiquen a l’ACN que els estats tornaran a debatre la qüestió “probablement” al setembre.
La presidència danesa del Consell de la UE, encarregada de dirigir les reunions ministerials dels 27, va assegurar que “continuarà treballant” per assolir un consens sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió. Així es va expressar la ministra d’Afers Europeus danesa, Marie Bjerre, en la roda de premsa posterior a la trobada del Consell d’Afers Generals. En aquest sentit, Bjerre va reconèixer que la reunió d’ahir havia posat de manifest que encara existeixen “molts dubtes” entre els estats.
Albares hi veu una tàctica dilatòria i vol un dictamen del Tribunal Europeu
Espanya ha posat sobre la taula del Consell d’Afers Generals de la UE recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per resoldre els dubtes legals que alguns estats encara mantenen per poder avalar l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Si bé el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ja havia suggerit aquesta possibilitat anteriorment, el secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, va proposar ahir que l’entrada en vigor de l’oficialitat vagi condicionada a una sentència positiva del TJUE.
Diverses fonts diplomàtiques explicaven ahir que la discussió entre el secretari d’estat d’Europa alemany, Gunther Krichbaum, i el secretari d’estat espanyol per a la UE, Fernando Sampedro, sobre l’oficialitat de les tres llengües havia estat “tensa”. També Albares es va mostrar enfadat: “El que és inacceptable és dir que es tenen dubtes, però no expressar quins són, ni seure amb Espanya per treballar-los. Això no són dubtes legítims, és simplement una tàctica dilatòria”, va dir Albares.
La UE “no està per pagar xantatges”, segons el PP
La vicesecretaria de Coordinació Sectorial del PP, Alma Ezcurra, va afimar que el nou endarreriment sobre la decisió de l’oficialitat del català a Europa mostra que les institucions comunitàries no estan “per pagar xantatges”. “Un nou ridícul per Espanya, perquè per setena vegada consecutiva els socis han dit una cosa que alguns ja sabíem, que Europa no està per pagar els xantatges de ningú, i menys encara els dels socis independentistes de Sánchez”, va dir. A parer seu, el govern ha promès a les formacions independentistes quelcom que sabia que no es podria complir.
La UdL, amb universitats que reclamen l’oficialitat
Les universitats de la Xarxa Vives (territoris del domini lingüístic de la llengua catalana), de la qual forma part la Universitat de Lleida (UdL), i universitats de Navarra, Galícia i Euskadi van presentar ahir un manifest conjunt a favor del reconeixement oficial de les llengües pròpies a la Unió Europea (UE).
Aquestes universitats reivindiquen la importància del reconeixement de les llengües pròpies per a la llibertat acadèmica i la creació científica i expressen la “transcendència d’aquest pas com un reconeixement de la diversitat pròpia de la Unió Europea” i dels “drets comunicatius lingüístics, de llibertat acadèmica i de creació científica, específics de l’àmbit universitari”.
