Deia Voltaire que als vius els devem respecte i als morts la veritat. I això és el que sembla que J.A. Bayona ha volgut plasmar en la seva pel.lícula La Sociedad de la nieve, estrenada fa pocs dies en cinemes i plataforma, que s’ha convertit en la més vista i en ferma candidata a emportar-se molts premis. Està basada en la tragèdia de l’avió amb passatgers uruguais que es va estavellar als Andes el 1972, on van morir 29 persones i en van sobreviure 16. Només començar el film, la veu del narrador, que correspon a un dels que no va aconseguir sobreviure, ja ens interpel·la: “¿Qué pasa cuándo el mundo te abandona? Hay que regresar al pasado sabiendo que el pasado es lo que más cambia”. El treball de Bayona és una obra monumental a nivell tècnic, però a banda de ser una onada sensorial i detallista, la pel·lícula penetra en la ment, el cor i l’ànima de l’espectador a través dels seus protagonistes. El missatge escrit del personatge que és també la veu del narrador ho resumeix molt bé quan mor: “No hay amor más grande que el que da la vida por sus amigos”. Ja l’he vist dues vegades i no descarto revisionar-la. És tant dura i devastadora com bella i sublim. És èpica i lírica. No us la perdeu. I atresoreu la seva banda sonora.
Sessió: No iniciada
