La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha demanat que el menjador escolar esdevingui un «dret subjectiu» per tal de reforçar-ne l’accés. Des de la sindicatura es reclama que se segueixi millorant la política per tal que «cap infant o adolescent» en quedi exclòs per motius econòmics, territorials, administratius o derivats de les seves necessitats educatives. Les peticions s’expressen a l’informe ‘Els ajuts de menjador escolar en el marc de l’estratègia d’universalització del servei a Catalunya’, un estudi publicat aquest dijous que analitza les limitacions dels ajuts i planteja mesures per «avançar cap a la universalització efectiva» d’aquest servei.
Així, la investigació posa de manifest que en els darrers quinze anys el nombre d’alumnes beneficiaris dels ajuts de menjador s’ha «més que triplicat», de prop de 65.000 l’any 2010 a més de 205.000 el 2025. La inversió pública ha passat de 33,2 a 250 milions d’euros anuals i s’han adoptat mesures per millorar la cobertura del cost del servei, perquè hi hagi més alumnes beneficiats i per agilitzar el procés per demanar els ajuts.
Però, tot i això, la síndica alerta que el 30% de l’alumnat vulnerable «continua sense accedir als ajuts o al servei de menjador» i que, actualment, els diners del programa «només cobreixen el 69% de l’alumnat en situació de risc de pobresa». La manca de cobertura és superior a l’educació secundària obligatòria. «Mentre que els ajuts arriben al 91,3% de l’alumnat vulnerable d’educació infantil i primària, aquesta cobertura cau fins al 26,9% a l’ESO», afirmen des de la sindicatura.
Segons l’informe, la desaparició progressiva del servei de menjador en molts instituts arran de la implantació de la jornada compactada fa que, actualment, més de la meitat dels instituts públics no disposin ni de menjador ni de cantina, fet que impedeix que molts alumnes puguin beneficiar-se dels ajuts. El text també denuncia que l’espai de migdia dels instituts «sovint no està adaptat als interessos i necessitats dels adolescents, fet que n’afavoreix el desús».
A banda, la investigació determina que als centres concertats el preu mitjà del servei és «sensiblement superior» al dels centres públics, fet que provoca que, fins i tot amb ajuts del 100%, «hi hagi famílies que han d’assumir una part del cost». La síndica adverteix que aquesta situació «genera desigualtats i reclama incorporar millores en la política de beques» per garantir que l’alumnat vulnerable escolaritzat en centres concertats «pugui accedir al servei en les mateixes condicions que el dels centres públics».
Per tot plegat, la síndica proposa que s’aprovi un nou decret per reconèixer el menjador escolar com un dret subjectiu, que s’estengui el servei als instituts, que es garanteixi la gratuïtat per a l’alumnat vulnerable, que es reforci la inclusió i els suports educatius i que se simplifiquin els procediments per accedir als ajuts.
La síndica conclou que el menjador escolar és «molt més que un servei alimentari», i el considera un espai educatiu, de socialització i d’igualtat d’oportunitats. Un espai que «contribueix a combatre la pobresa infantil, reforçar la inclusió educativa i afavorir l’èxit escolar».
Per aquest motiu, considera «imprescindible» avançar cap a un model que garanteixi que les condicions econòmiques, socials o territorials «no determinin les oportunitats reals dels infants i adolescents d’accedir-hi».
