Us proposem un viatge que combina les experiències turísti – ques tradicionals alhora que incorpora una quarta dimensió que és el temps: us convidem a viatjar al Mesozoic, l’època en que va viure els dinosaures.
El Mesozoic és un període geològic que abasta 160 milions d’anys i que va acabar sobtadament fa 66 milions d’anys. Popularment es coneix com l’era dels dinosaures, ja que aquest grup de vertebrats, juntament amb altres rèpti ls marins i voladors, va ser el predominant a la Terra. Fruit de la formació del Pirineu i serres adjacents, com el Montsec, ara fa més de 40 milions d’anys, es va donar un fenomen geològic que ha permès conservar els sediments on van viure i morir els dinosaures i altres animals i plantes del Cretaci.
La importància cientí fi ca d’aquestes troballes és d’una gran magnitud, ja que els investi gadors que han estudiat aquests jaciments han descobert i descrit més de 120 noves especies per la ciència.
No obstant això, no ha sigut fi ns fa pocs anys que s’ha començat a divulgar aquests fòssils en una xarxa de peti ts equipaments dispersos en el territori sota la marca Dinosaures dels Pirineus.
Dinosaures dels Pirineus, una finestra al passat
La descripció del primer dinosaure “català”, el Pararhabdodon isonensis, a mitjans anys 90 del segle passat, va situar Isona i els territoris envoltants en el punt de mira de la paleontologia internacional. Però també va despertar l’interès de les administracions locals en la salvaguarda d’un patrimoni tan especial com són els fòssils. Poc després de la descripció del primer dinosaure s’inaugurava a Isona el Museu de la Conca Dellà, on s’exposava el ric patrimoni arqueològic de la ciutat romana d’Aeso i les primeres restes de dinosaure recuperades en els jaciments del municipi.
Al tombar del segle, un equip de paleontòlegs de l’Insti tut Català de Paleontologia i geòlegs de les universitats Autònoma de Barcelona i Barcelona emprenien una cursa de fons per trobar nous jaciments, excavar els fòssils i reconstruir els paisatges cretacis. I el més important, els fòssils es quedarien al territori, al Museu de la Conca Dellà.
A poc a poc, l’interès per la divulgació de la paleontologia va creixent en localitats properes com Coll de Nargó, Vilanova de Meià o Tartareu. Era el moment de mostrar els coneixements científics al públic que visitava aquestes contrades i el projecte Dinosaures dels Pirineus va prenent forma amb l’objectiu de crear un gran museu format per diverses seus, cadascuna d’elles amb una temàtica pròpia. L’aprovació del nou Geoparc UNESCO Orígens, una figura que reconeix la importància geològica d’un territori que abasta tot el Pallars Jussà, l’alta Noguera, part del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, és un element afegit que donar una major coherència al projecte.
On i què hi podem veure?
Tenim cinc equipaments, molt propers entre ells, que ens mostren les troballes de fòssils de dinosaures i el que els científics han esbrinat de com eren i com vivien. Els fòssils dels jaciments del Pirineu es guarden al Museu de la Conca Dellà, a Isona (Pallars Jussà), on a més de conservar, recuperar i estudiar aquestes restes també s’hi exposen. Hadrosaures, teròpodes, titanosaures…. són els noms d’aquestes bèsties que van viure a Lleida fa més de 75 milions d’anys. Els detalls de com vivien, què menjaven, quines mides van assolir els podem saber a partir dels ossos que s’exposen al Museu.
A l’entrada de la sala de paleontologia ens reb una reconstrucció del Pararhabdodon isonensis, acompanyada de desenes d’ossos de hadrosaures. Podrem conèixer quins dinosaures carnívors estaven a l’aguait d’aquests herbívors i també podrem veure els excepcionals ossos dels titanosaures gegants: un coll sencer, de cinc metres de longitud, de l’Abditosaurus, la reconstrucció d’un crani de titanosaure i els ossos d’un braç sencer que arriben fins al sostre del museu. A pocs quilòmetres, a Coll de Nargó (Alt Urgell) hi tenim Dinosfera, un espai que ens explica tot el que coneixem de la reproducció dels dinosaures.
En aquest centre es fa especial esment als titanosaures ja que a la part exterior tenim una reconstrucció de l’abditosaure, un titanosaure de més de 15 metres de longitud. Al seu interior podem observar la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa i la reconstrucció d’un titanosaure femella ponent els ous. En la pantalla interactiva petits i grans podran jugar a ser excavadors i demostrar que coneixen els metòdes que utilitzen els paleontòlegs. A la Noguera hi trobem dos centres més.
Al poble de Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya), en el Centre de Dinamització hi trobem una exposició dedicada al jaciment de l’Espinau, on s’han trobat centenars d’ossos d’hadrosaure.
També a la Noguera, a Vilanova de Meià, des de fa uns dos anys el Centre d’Interpretació del Montsec de Meià mostra una selecció dels millors fòssils dels jaciments de les Pedreres de Meià. En més de 100 anys de treballs, aquests jaciment ens han proporcionat uns 8.000 fòssils d’animals i plantes que van viure fa 125 milions d’anys. La particularitat d’aquest jaciments és que aquests organismes es van conservar al fons d’un llac sense descompondre’s, de manera que avui en dia veien aquests fòssils com una fotografia d’aquests animals i plantes en vida.
Insectes, crustacis, amfibis, rèptils, peixos i plantes: el món del Cretaci inferior escrit a les pedres. D’aquest jaciment destaca el fet que s’han descrit més de 100 noves especies, amb noms molt lligats al territori com Meiatermes, Noguerornis o Montsechia. Per acabar, a Tremp, a l’Epicentre, entre les diverses sales d’exposició hi trobem la dedicada a l’extinció dels dinosaures.
Què va passar quan un meteorit va caure a la Terra fa 66 milions d’anys i va extingir als dinosaures i molts altres organismes del Cretaci?, doncs que va deixar pas a l’evolució dels mamífers primitius, com els que s’han trobat als jaciments de Roc de Santa o Sossis, com per exemple uns primats primitius que es troben en la base de l’evolució de l’home. Cinc petits museus que es poden visitar de forma independent però que en tots ells hi trobarem informació sobre els móns del passat que han quedat escrits a les pedres d’aquest territori tan ric en geologia.
