La vint-i-dosena edició de la Jornada Reg i Futur va tornar a tenir la modernització dels regadius com a tema predominant en la majoria de les intervencions i ponències. El president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU), Amadeu Ros obria la jornada explicant que “després de treballar sense descans durant sis anys, a finals del 2022 se’ns entreguen els projectes executius d’11.600 hectàrees i a finals del 2024, la documentació ambiental de quatre projectes preparats per a la seva execució, la qual cosa ens apropa cada vegada més a l’acord de finançament amb la Generalitat per a la modernització dels Canals”. El president de la CGRCU afegia que els regants assumirien el 30% del cost de la modernització, la part que correspondria a la xarxa terciària, i el 70% restant, anirà a càrrec de l’administració, i inclourà les grans canonades i altres infraestructures. Ros destacava que “els regants només podrem pagar el que sigui assumible i treballarem perquè ho puguem finançar a llarg termini”.
L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que també va participar en l’obertura de la trobada, reivindicava la necessitat de “planificar estratègies a través del regadiu per aconseguir ser sobirans en l’alimentació i així, sense dependències externes, poder competir com a territori”.
També van participar en l’acte inaugural el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, que va afirmar que “ara mateix la modernització és una prioritat inajornable de país, no solament de les terres de Lleida, sinó de tot el país”
Al marge del discurs endèmic del finançament per a la modernització del regadiu a l’Urgell, la vint-i-dosena edició de la Jornada Reg i Futur constatava, l’oposició dels regants a la rebaixa de dotacions que impulsa la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Aquest debat que es va tractar en una taula rodona amb Juan Valero, president de la Federació Nacional de Comunitats de Regants; Miguel Ángel García, cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE; Enrique Playán, investigador al Departament de Sòls i Aigua de l’Estació Experimental de l’Aula del CSIC, i Joan Girona, investigador de l’IRTA.
Miguel Ángel García, justificava la revisió de concessions “per credibilitat”. “Les dades ens diuen que hem de reduir, de forma raonable, i per descomptat sense posar en risc cap explotació”. Tenim en compte que cada cop que es fa una modernització suposa una reducció de demanda entre un 10 i un 30%, i aquests excedents s’ha de poder reutilitzar.
Per la seva banda Juan Valero, matisava que “no és una bona notícia la revisió de les dotacions de l’Ebre”, “però sí que és una bona notícia que no es faci en altres conques perquè no hi ha directriu política, perquè l’àmbit de discussió estarà en l’àmbit tècnic de fer el càlcul adequat de les necessitats dels cultius”. El portaveu de les comunitats destacava que la reducció de les dotacions no ha de ser un objectiu polític ha de ser, ajustar a la realitat les necessitats dels cultius per cadascuna de les dotacions”. “Els regants de l’Ebre volen prou dotacions per assegurar els seus aliments” destacava el portaveu de les comunitats de regants. Per Valero la proposta de la CHE, és molt estricta, hauria de ser més flexible i adequada als conreus, o fins i tot variable per campanyes.
Joan Girona, puntualitzava que les reduccions d’aigua per sota de la demanda hídrica dels conreus, que en el cas de l’Urgell serà del 15%, queda clar que la productivitat de la zona baixarà. La jornada la va clausurar el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig afirmant que la modernització “no pot esperar més”.
Sessió: No iniciada
