La Universitat de Lleida ja és (un poc o molt) més femenina. Així ho van decidir 1.283 vots, dels 1.600 emesos. És a dir, el 12,8 % del cens. Atès que només hi havia una sola candidatura, la sang i fetge electoral no plantejaven un mínim d’al·licient apassionant. Així, María Àngels Balsells Bailón (Lleida, 59 anys), doctora en Pedagogia, aconseguia ser la primera rectoressa d’una universitat històricament baronívola. No obstant, ‘Estic desconcertada, amb moltes ganes de començar nous projectes i continuar el treball de l’equip anterior’, s’expressava Balsells. Desconcertada, de què? Continuadora, de com? En qualsevol cas, una cauta, emprenedora, declaració d’intencions. Temps al temps. Especialista en Parentalitat Positiva, la pedagoga Balsells, ¿educarà més que no pas regirà? Ella i les seves 5 vicerectores i els seus 6 vicerectors, formen un perfecte i plural equip en paritats. Els reptes heretats (relleu generacional del professorat, interdisciplinarietat, sinergies socials, formació continuada al llarg de la vida) tenen data de caducitat, però també règim de moratòria. Pel que fa als reptes semi-nous, marcar de prop la Generalitat i les seves ajornades inversions en infraestructures, suposaran l’autèntica prova del 9 per a la pedagoga i el seu flamant equip. M’exalta el nou i m’enamora el vell, que diu en J.V. Foix.
Sessió: No iniciada
