La transformació social rau en el concepte igualtat que sembla utopia. Nogensmenys, les guerres, els abusos de poder, les catàstrofes naturals, un lobby i les discriminacions per raó de raça, religió, color, ascendència, gènere o sexe creen distopies en detriment d’utopies. Hi ha emergència feminista, atès que el masclisme és una xacra social a combatre. El 8 de març de 1857 treballadores tèxtils de Nova York van rebel·lar-se arran de les míseres condicions laborals. Aquest fet atribueix al 8M la vindicació de la defensa dels drets de les dones. Som hereves d’una societat patriarcal i cal aferrar-se a la sororitat per assolir un amalgama sincronitzat en forma de país. Som propietàries dels nostres arguments. Som nimfes de la perseverança, la intuïció i la intel·ligència, ja que una dona sense un home és com un peix sense una bicicleta, citant Maria-Mercè Marçal. El 8M és l’emergir d’una revolució que no té fre, perquè la rebel·lia té nom de dona.