La pluja i la manca de recursos marquen el dia a dia dels migrants que han convertit les naus industrials d’El Tarajal, una zona de Ceuta propera a la frontera amb el Marroc, en el seu espai de vida, on esperen la nova vida que buscaven en el seu viatge.
Aquest espai habilitat per la ciutat autònoma després de l’entrada massiva de migrants de finals de juliol està marcat per la manca de recursos, una situació que la pluja ha empitjorat i que complica encara més les condicions de vida en aquest espai provisional.
Les escenes de roba estesa en estructures improvisades es combinen amb alguns jocs d’infants muntats en bicicletes sense rodes, el repartiment d’entrepans i fins i tot plàstics convertits en refugi per protegir-se del temps.
Entre els migrants que esperen respostes a El Tarajal hi ha una jove que va arribar des del Marroc amb una amiga i la seva filla de nou anys per trobar una vida millor i assegurar-se que la menor pugui començar el proper curs escolar.
En declaracions a EFE, explica que va arribar a Ceuta fa uns 25 dies i que va passar tres dies a la muntanya fins a instal·lar-se en aquestes naus d’El Tarajal.
Lamenta que la pluja dificulti encara més l’estada en aquest espai provisional, on ara dormen amb la roba mullada. “No hi ha lavabos ni dutxa i, quan vols netejar les teves coses al mar, els militars t’expulsen de la zona. Em diuen: fora del mar’, és molt increïble”, relata a EFE.
Aquesta dona explica, a més, que no hi ha seguretat i que vol una solució per als infants i per a la gent gran. Assegura que ha arribat a Ceuta perquè vol treballar: “Ara viure aquí és molt difícil”. Després d’haver travessat quatre quilòmetres de mar, repeteix que “tots som iguals” i espera que hi hagi avenços.
Comparteix esperances amb el Mohamed, que explica a EFE que fa “uns mesos” que és a Ceuta i que ja fa un temps que es troba en aquestes naus. Relata que el dia a dia ara és més complicat per la pluja i la manca de recursos. “He vingut aquí per buscar-me la vida, no per robar”, resumeix aquest jove, que ensenya els seus diplomes de formació com a pintor i el carnet de conduir, eines que creia que serien suficients per canviar la seva vida. Insisteix que va venir a Ceuta per treballar i ajudar la seva mare i la seva família, un futur que ara queda aturat en una zona industrial de la ciutat autònoma.
