A les apps de cites no tot són drames. Vaig conèixer algú que valia la pena, i no precisament com a parella: ara és un bon amic amb qui puc compartir estones de plenitud i amb qui em faig un tip de riure de les meves pròpies neures. Potser calia recórrer tot aquell viacrucis de gent emprenyada –no necessàriament mala gent– i d’indesitjables per arribar fins a algú que marqués la meva vida en positiu. No ho dic des del determinisme –una altra de les frases que odio és “tot passa per alguna cosa”–, sinó des del conseqüencialisme: per probabilitat, havia de trobar-me amb algú amb qui pogués compartir la meva visió del món sense ser jutjada ni haver d’assimilar-me a l’altre. Potser no tot passa per alguna cosa fruit del destí que ja està escrit, però algunes coses que passen acaben donant sentit a tot el que les ha precedit.
Sessió: No iniciada
