El Moderno és un referent per a historiadors com Solé Sabaté i escriptors com el malaguanyat Josep Maria Espinàs que en el seu llibre A peu per la Terra Alta no s’està de citar l’àvia Roseta, fundadora del Moderno amb l’avi Josep Vallespí. El restaurant està regentat actualment pels germans Josep Maria i Rosa Vallespí, la tercera generació de la família. A la cuina encara segueix, però, la mare, Teresa Vandellòs, que es nega a jubilar-se. El fricandó i la truita amb suc són plats proverbials, però l’estofat de vedella no desmereix els de més anomenada. Abans d’entaular-nos al Moderno ens vam afanyar el dinar pujant a la Punta del Duc, un mirador privilegiat entre Lleida, Tarragona i l’Aragó, des d’on es contempla la desembocadura del Matarranya a l’Ebre. Sobre les aigües aguaita la punta del campanar de l’església de l’antic poble de Faió que va quedar inundat per la construcció del pantà de Riba-roja l’any 1967. L’aiguabarreig, on les aigües del Matarranya i de l’Ebre es fusionen sense poder endevinar de qui és cada cabal, és una lliçó de la natura que estalviaria molts patiments als pobles que són incapaços de conviure.