El canvi que ha experimentat l’eix comercial de Lleida és substancial. D’una banda, el comerç autòcton està desapareixent. Gairebé no queden botiguers de Lleida. Ha tancat l’Espuña. Queden el Giró i l’Albalat. Ha tancat el Cyano. Queden el Ksanovas, el Velasco, el Boira i para de comptar. Aquest és l’aspecte més lamentable del canvi de model comercial. Els eixos comercials cada cop són més iguals a totes les ciutats, tant se val Lleida, Reus o Istanbul. Una altra novetat és la irrupció d’establiments fins fa poc inèdits. Estic astorat de la quantitat de salons d’ungles que hi ha a les zones comercials. Com s’entén? És que tot d’una ha agafat un neguit general per fer-se les ungles fora de casa? Els experts en matèria comercial diuen que la invasió de nails es deu a l’escassa inversió inicial que fa falta per obrir un negoci d’aquesta índole. El resultat és que actualment a Espanya hi ha més de 26.000 salons d’ungles que mouen més de 600 milions d’euros l’any. Una altra dada que m’ha deixat distret és que el principal motivador a fer-se les ungles és TikTok. La plataforma xinesa ha convertit les ungles en “objecte d’exhibició”. Portar les ungles netes i arreglades ja no és només una norma d’higiene. És una demostració d’identitat estètica de la qual les ungles són només una part molt visible del denominat sector beauty. No és cap menudesa. L’oferta de productes per anar guapo mou a Espanya més de 10.000 milions d’euros l’any. Els mateixos analistes creuen que no es tracta d’una febrada efímera i que els salons nails han vingut per quedar-se. Arribarà aquesta moda també als peus?
Sessió: No iniciada
