La portada de LA MAÑANA de l’1 de març del 1977 deia així: “Tractors a la carretera per defensar els productors agraris”. Era dimarts i s’informava que el diumenge centenars de tractors arribats de vint pobles de tota la demarcació havien sortit a la carretera amb demandes com les d’aconseguir “preus rentables, una seguretat social que emparés a tothom per igual, la negociació conjunta de preus i llibertat sindical.
Algunes d’aquestes demandes ja fa temps que s’han aconseguit però altres, com la dels preus justos, encara ressonen a les tractorades que s’han vist aquests dies. Aquella vaga va ser històrica i Sidamon va ser el centre neuràlgic de tot plegat (ara ha estat Fondarella) perquè era el poble on es feien assemblees multitudinàries, llavors liderades per la Unió de Pagesos. Els primers dies d’aquella vaga van sortir als marges de carreteres com la N-II o la C-1313 uns 800 tractors de trenta pobles de la Noguera, l’Urgell i la Segarra. Poc a poc s’hi van anar sumant tractors i el diari informava que l’endemà l’assemblea de Sidamon ja va reunir 1.200 persones.
En paral·lel també creixia el número de tractors que s’hi sumaven en pobles com Artesa de Segre, Térmens, Balaguer, Bellpuig, Mollerussa, Cervera, Anglesola, Tàrrega, Vilagrassa o Tremp. Fins i tot, el qui en aquell moment era president de la Càmara Agrària, Joan Manuel Nadal, reconeixia en declaracions a LA MAÑANA que hi havia un “desajust entre els preus que percebia el pagès pels seus productes i els costos de producció”. Han passat 47 anys i aquestes paraules encara són vigents. D’altra banda reconeixia Nadal que en aquell moment els pagesos pagaven unes quotes a una Seguretat Social de la que amb proutes feines se’n beneficiaven.
Mentrestant la vaga creixia i s’informava de 3.000 tractors a les carreteres en unes cròniques titulades com “la rebel·lió dels tractors”. Demanaven preus dignes i així ho expressaven: “La nostra lluita ve per aconseguir uns preus justos tant pels pagesos com pels consumidors lluitant contra els escandalosos abusos que es produeixen en la comercialització”. Aquells dies es van arribar a comptar fins a 13.000 tractors a les carreteres i el 80% dels cens agrícola va participar a l’aturada. Finalment, el 6 de març els tractors van tornar a casa. El Consell de Ministres va prometre millores. Algunes van arribar. Altres, com les dels preus justos, encara són una quimera.
