Els europarlamentaris que han visitat durant tres dies Catalunya per analitzar la immersió lingüística a les escoles veuen com un “problema” que els pares que vulguin el 25% de classes en castellà hagin d’acudir individualment als tribunals per reclamar-ho. La presidenta de la delegació i vicepresidenta de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, la liberal estoniana Yana Toom, ha acusat el Govern d’enviar càrrecs del Departament d’Educació a les reunions amb els directors i docents dels dos centres del Prat de Llobregat que van visitar aquest dimarts, i que fins i tot intervinguessin en les converses. Toom ha reconegut que no podran aportar cap solució a les queixes dels peticionaris.
Toom ha llegit una declaració conjunta dels quatre membres de la missió i després ha respost preguntes dels periodistes remarcant que eren opinions pròpies i no de tots els membres. L’objectiu de la missió, diu la declaració, era analitzar la petició de diverses famílies perquè els seus fills tinguin almenys un 25% de castellà a les aules, “sense deixar de banda el català”. Han constatat que aquest model no s’aplica a tot el sistema, i que els pares que ho volen ho han de demanar individualment als tribunals, cosa que Toom considera un “problema”. No obstant, personalment ha dit que hauran de dirimir si hi ha hagut un problema d’ingerència judicial en el poder polític o viceversa.
A més, consideren que el fet d’haver de reclamar-ho judicialment ha provocat, en alguns casos, “exclusió social i bullying’ contra els infants i els seus pares, que haurien estat víctimes de “discursos d’odi” que s’estan investigant judicialment. De fet, els peticionaris veuen la immersió lingüística com una “exclusió social”, no pas com un model “d’inclusió social”. Així, considera que les manifestacions a favor de la immersió davant de les escoles poden coartar algunes famílies d’acudir als tribunals.
La declaració conjunta també recull que la sentència inicial del 25% de castellà a les aules del desembre del 2020 del TSJC no s’aplica per part de la Generalitat, ja que va provocar canvis legislatius que esquivaven la sentència, normativa que ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional. Per això, conclouen, provisionalment, que l’administració ha d’aplicar les decisions judicials a tothom sense que cada família hagi de reclamar-ho individualment.
També han tingut en compte els arguments contraposats del sindicat docent majoritari, Ustec, que considera que el 25% de castellà discrimina els catalanoparlants, i Docentes Libres, que assegura que la immersió ha provocat un descens en el nivell educatiu dels alumnes catalans, un dels més baixos de l’Estat, com demostraria l’últim informe PISA. La Fundació Bofill, per la seva banda, argumenta que els mals resultats es deuen més a factors socioeconòmics que a la immersió, però la delegació ha trobat a faltar dades que ho demostrin.
Sobre els dos centres educatius que van visitar aquest dimarts al Prat de Llobregat, Toom ha dit que l’IES Salvador Dalí és un dels que té una aula amb el 25% de castellà perquè ho va demanar una família i ho consideren “una història d’èxit del bilingüisme”, tot i que només 30 de 700 alumnes tenen aquest sistema. En aquest punt ha criticat que en les converses amb professors i direcció hi havia sempre present algun càrrec del Departament d’Educació, que va intervenir sovint i en diverses ocasions parlava amb els docents, en nom seu, i amb els eurodiputats. Consideren que no va ser un intercanvi d’opinions “lliure”. “Òbviament el director no pot parlar lliurement si està supervisat per un superior que no era al programa de la visita i no sabíem que vindria, això no ajuda”, ha reblat.
De les reunions amb la consellera Anna Simó, l’Alta Inspecció educativa de l’Estat i la Síndica de Greuges, la delegació considera que en sorgeixen moltes preguntes sense resposta perquè les dades no estan actualitzades, com per exemple saber quants infants reben el 25% de castellà. Per això, ha anunciat que intercanviaran documentació escrita les properes setmanes per elaborar l’informe definitiu, que es votarà a la comissió abans que acabi la legislatura europea al maig. Amb tots aquests arguments contradictoris, la delegació farà un “esforç” per buscar un “acord ampli”.
També s’ha mostrat “estranyada” que no hi hagi més dades actualitzades sobre la qüestió, i que
Ha admès que les polítiques culturals i educatives depenen dels estats i les seves regions, però també ha recordat que la Unió Europea ha de vetllar pel compliment de la Carta Europea de Drets Fonamentals, protegir els idiomes minoritaris i evitar la discriminació. En aquest sentit, ha dit que s’han de preservar els drets de les minories, en aquest cas, segons ella, els pares que demanen castellà a l’escola.
Per tot això, personalment ha conclòs que Catalunya no és un cas únic al món i que cal buscar solucions en altres models plurilingüístics com el seu mateix, el d’Estònia, on la important minoria russòfona, de la qual ella forma part, té dret a rebre classes de llengua i literatura russes a banda de la resta d’alumnes.
No obstant, ha criticat que ningú busqui un altre model lingüístic per a les escoles quan hi ha un problema. “Estan atrapats”, però ha advertit que les conclusions de la comissió només seran recomanacions i no donaran una solució concreta.
Pluralitat de la comissió
En la seva declaració conjunta, la delegació ha volgut defensar la pluralitat de la missió, ja que, a banda dels membres oficials, també hi ha hagut membres acompanyants d’altres grups, i ha estat decidida per la majoria de la Comissió de Peticions (PETI) i autoritzada pel Parlament Europeu. A més, ha recordat que la representant del grup socialista designada va renunciar a la visita fa una setmana. En aquest sentit, ha criticat les manifestacions que es van produir dilluns i aquest dimecres al matí davant de la seu de la Comissió Europea i el Parlament Europeu a Barcelona, al Passeig de Gràcia, on se’ls ha insultat i qualificat de “racistes i feixistes”, ha dit.
Sobre l’elecció dels centres educatius que han visitat al Prat, ha dit que és la secretaria del Parlament Europeu qui els ha triat “d’acord amb les autoritats locals”.
Els enviats especials s’han reunit amb els pares peticionaris que reclamen un 25% de castellà a les aules, amb la Fundació Bofill, amb el TSJC, amb el Departament d’Educació, amb el sindicat majoritari Ustec, amb l’associació Docentes Libres, amb docents de dues escoles del Prat de Llobregat, i aquest mateix dimecres al matí amb la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.
Els europarlamentaris que formen part de la missió del Comité de Peticions són la presidenta de la delegació Yana Toom, liberal russòfona d’Estònia, acompanyada del popular alemany Peter Jahr; un polonès del partit ultranacionalista Llei i Justícia, Kosma Zlotowski, i la italiana del Moviment Cinc Estrelles, Maria Angela Danzi. Els membres acompanyants de la delegació són la presidenta del comitè de Peticions, la popular Dolors Montserrat; la també eurodiputada del PP Rosa Estaràs; Maite Pagazaurtundúa, de Cs; Diana Riba, d’ERC; i Jorge Buxadé, de Vox.
