Les excavacions arqueològiques d’aquest estiu han permès documentar un nou nivell d’ocupació a la Cova Gran de Santa Linya que, segons els investigadors, és el més antic identificat fins ara al jaciment. La troballa s’ha produït durant la campanya que el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha dut a terme entre juny i juliol, centrada en els nivells del paleolític mitjà associats a les ocupacions neandertals.
Els treballs han permès documentar noves fogueres a la part superior de la seqüència neandertal i ampliar l’excavació a l’espai on es van trobar les restes de la Linya, una dona de fa 14.000 anys. La campanya ha comptat amb 18 investigadors i estudiants d’universitats americanes i de la Península. Com destaca Susana Vega, de l’equip del CEPAP-UAB, “és un procés d’intercanvi de coneixements entre formes de treballar diferents”.
La campanya ha continuat a la Roca dels Bous, on els treballs van començar el 8 d’agost i s’allargaran fins al dia 20. L’equip, de 12 persones, amb arqueòlegs i estudiants d’Austràlia, Itàlia i la Península, treballa en un dels nivells més antics del jaciment, també corresponent a ocupacions neandertals. Ja s’hi han documentat cinc fogueres, a més de restes d’animals i eines de pedra. Entre els materials, hi ha el sílex i la quarsita, disponible a l’entorn del riu Segre.
A la Cova del Tabac, la campanya es va desenvolupar durant Setmana Santa i es va centrar en les ocupacions neolítiques. Les excavacions van permetre recuperar fragments de ceràmica, eines i restes d’animals. En conjunt, han documentat més de 50 estructures entre fosses i forats de pal, que expliquen l’activitat dels primers agricultors i ramaders que van ocupar la cova fa entre 7.000 i 8.000 anys.
Per a Susana Vega, la importància d’aquests jaciments va més enllà de les troballes concretes. “Podem reconstruir 50.000 anys d’història del Prepirineu català i seguir l’evolució de les comunitats que van ocupar aquest territori: dels neandertals als humans moderns i, finalment, als primers agricultors i ramaders.”, explica.
Les excavacions, però, estan lluny d’haver arribat al final. “Són jaciments vius”, destaca Vega, que recorda que cap dels tres ha assolit encara la base de la seqüència arqueològica. Ara, els materials recuperats s’estudiaran a la UAB i l’any vinent es reprendran les excavacions.
La prehistòria, a peu de jaciment, a través de visites obertes al públic
Durant les campanyes, el programa ‘Work in process’ permet al públic visitar els jaciments mentre els arqueòlegs hi treballen i conèixer de primera mà com s’excava, es registra i s’interpreta el material. Aquest estiu, la Cova Gran ha obert també els treballs de laboratori al Centre Espai Orígens de Camarasa. A la Roca dels Bous, utilitzen ulleres de realitat virtual per recrear l’entorn del jaciment fa 50.000 anys i proposen als visitants diversos reptes relacionats amb la vida neandertal. L’activitat es programa durant el juliol i l’agost i requereix reserva prèvia. A més, Espai Orígens manté activitats de divulgació com Prehistòria’t i tallers experimentals durant tot l’any, i ofereix visites guiades a la Cova del Tabac. Des del febrer, han rebut uns 300 visitants, provinents tant de la comarca de la Noguera com de fora de la demarcació de Lleida.
