Una qüestió que em té mut d’admiració és la quantitat de gent que en aquest país té iot. Vas pels ports de Cambrils, Tarragona, Torredembarra, l’Ametlla i d’altres que hi ha a la costa catalana i estan plens d’embarcacions. Jo no en tinc, de iot. Soc del parer que no s’ha de tenir vaixell. Allò que convé és tenir un amic que en tingui. El meu mariner de l’ànima és Toni Gasa, el qual, al timó del Boira, reparteix felicitat (i també algun mareig) entre la colla d’amics. Vam fer la darrera navegació amb motiu de les proves preliminars de la Copa Amèrica que es van fer a Vilanova i la Geltrú. Va ser molt curiós contemplar in situ els monocascos AC40 amb hidroales que els permeten elevar-se per sobre de l’aigua com si volessin. Nosaltres vam tocar tothora de cul a l’aigua i vam poder gaudir d’una navegació a vela menys vertiginosa, però més gratificant. La serenor d’ànim que dona la carícia del vent i la remor de l’aigua, sense soroll de motor, només són comparables amb la quietud del cim d’una muntanya. Però, per fer cim, t’ho has d’afanyar costa amunt. Per assolir la recompensa de la mar només cal tenir un amic que tingui iot.
Sessió: No iniciada
