La construcció a Espanya s’encamina cap a una fase de desacceleració, malgrat ser un dels països europeus on més creix. Les conclusions de l’informe Euroconstruct Estiu 2026 elaborat per l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) assenyala que el sector s’encamina a una pèrdua progressiva d’impuls. La previsió de creixement és del 3,2% aquest any, del 2,4% el 2027 i de l’1,8% el 2028. La fi dels fons europeus suposa un “punt d’inflexió clar pel sector” que es troba amb el repte de sostenir els nivells d’activitat sense l’estímul. La moderació també s’explica per l’impacte del context internacional amb les tensions per la guerra entre els Estats Units, Israel i Iran i l’encariment de costos.
“El sector entra en fase de normalització després d’un període molt volàtil. Tornem a créixer, però ho fem en un context encara fràgil, condicionat per factors externs com els costos i la inestabilitat internacional”, assenyala Francisco Diéguez, director general de l’ITeC, que ha destacat que en els propers tres anys s’espera que el sector de la construcció creixi més que el PIB.
L’entorn europeu continua condicionat per un context d’elevada incertesa i després de dos anys de caiguda el sector mostra “signes d’estabilització”. En aquest escenari, la construcció europea aspira a reprendre el creixement amb una previsió del 2% aquest any i del 2,2% el 2027, mentre que pel 2028 s’espera una evolució de l’1,9%.
Espanya, Portugal, el Regne Unit i els països nòrdics seran els països que creixeran per sobre de la mitjana europea, mentre que grans mercats com Alemanya, França i Itàlia presentaran més dificultats.
El sector de la construcció espanyol continuarà mostrant un comportament diferencial respecte a Europa, amb una producció que va créixer el 4,3% el 2025, cosa que situa el creixement acumulat des del 2022 en un 9,8% enfront del retrocés del 2,3% de conjunt europeu. Un comportament que respon, en gran manera, a l’impuls dels fons Next Generation EU i a les condicions de mercat relativament favorables. Fins al 2028, l’organisme anticipa un creixement d’un 7% a l’Estat, per sobre del 6% que s’espera a la resta d’Europa.
En l’àmbit residencial, l’habitatge de nova planta seguirà sent el principal motor el sector espanyol amb creixements del 5% el 2026 i el 2027 i del 4,5% el 2028, impulsats per una demanda sòlida i pel dèficit “estructural” d’oferta. Segons l’informe, el mercat “continuarà absorbint sense dificultat el producte disponible, tot i que persisteix la incertesa entre els promotors davant de possibles tensions de costos i preus”. És a dir, hi ha inquietud per si s’assoleix un sostre de preus.
En el segment no residencial, l’evolució serà més continguda, amb un augment de l’1,5 de l’activitat el 2026, i del 2% el 2027 i 2028. El flux de nous projectes continuarà sent limitat, en un “context de prudència inversora” i de “major exigència” per part de la demanda. Les oficines continuaran mostrant debilitat, mentre que altres segments com la logística, el comerç o l’oci presenten més dinamisme.
Per la seva banda, l’enginyeria civil mostra un “escenari més incert i vulnerable”, ja que és el sector més exposat a la fi dels fons europeus i a l’impacte de l’augment dels costos en els contractes públics, que habitualment no tenen clàusules de revisió de preus. Les previsions apunten a un creixement del 2% el 2026, seguit d’un estancament el 2027 i d’una possible reducció de l’1,9% el 2028, especialment si no hi ha mesures per mitigar l’impacte de l’encariment de materials.
“A Espanya no hi ha un missatge clar de voler incrementar la inversió en defensa i les perspectives de creixement de la part d’enginyeria civil que afectarien la defensa no són altes”, ha dit el director general de l’ITeC, que ha dit que a la resta d’Europa hi ha més expectatives que es potenciaran més inversions en instal·lacions de telecomunicacions, energètiques, viàries i ferroviàries per motius de defensa.
El sector comença a notar “una segona onada d’inflació” per les tensions derivades de la crisi internacional arran del bloqueig de l’estret d’Ormuz, després de la que va patir amb la invasió d’Ucraïna el 2022, però ara es troben amb el dubte de si els increments de costos es podran absorbir per l’increment del preu de venda i mantenir la rendibilitat pel promotor. “Ara creiem que podem estar arribant a un sostre de preus de venda i podem entrar en una època en què l’increment del cost no pugui estar absorbit, cosa que provoca una pèrdua de rendibilitat i d’interès per a molts fons d’inversió d’invertir a Espanya i a Catalunya”, ha dit Diéguez.
Segons l’ITeC, cada vegada serà “més difícil sostenir creixement superior a l’entorn europeu” sense els estímuls extraordinaris dels fons Next Generation que han estat un “element clau” pel creixement dels últims anys i el sector acabarà convergint amb la dinàmica de la resta del continent. “La clau estarà a consolidar la inversió, adaptar-se a un entorn més incert i aprofitar l’impuls de l’habitatge per sostenir l’activitat”, ha dit Diéguez, que ha dit que és “difícil” pensar que es pugui generar un impuls similar al dels fons europeus.
D’altra banda, l’informe destaca que un dels factors que pot afectar l’evolució del sector és la falta de mà d’obra. L’ITeC assenyala que la regularització de migrants “pot ajudar” a millora la situació, però, alhora, veu necessari incrementar la formació d’oficis més qualificats. Una de les solucions pot ser la potenciació de la construcció industrialitzada, que permet generar feines de més valor afegit i menys dures que pot ser més atractiu per joves i també per dones. Ara mateix, els habitatges residencials amb l’estructura, la façana, i els banys construïts de forma industrialitzada se situa al 2-3% del total.
