La comissària d’Igualtat, Helena Dalli, ha tornat a instar els estats membre a elaborar plans d’acció antiracista davant l’augment de la discriminació racial a la UE que l’últim informe de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (FRA) ha posat de manifest. En la inauguració de la conferència ‘Antiracisme a la Unió Europea’, que se celebra aquest dijous i divendres a Barcelona, Dalli ha recordat que el 2020 ja va fer aquesta petició als estats, però que a dia d’avui encara n’hi ha que no han presentat les seves línies d’acció. Les dades assenyalen que més d’un 45% dels afrodescendents residents a la UE pateixen diverses formes de racisme diàriament, un increment de més de sis punts respecte de l’últim informe de la FRA, elaborat el 2016.
“Les dades són fonamentals i han de traduir-se en polítiques que garanteixin que les persones afrodescendents tinguin accés a igualtat d’oportunitats a la societat”, ha subratllat l’eurocomissària d’Igualtat en un missatge gravat en motiu de la inauguració de la conferència. Segons les dades de l’últim informe de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals, les situacions de discriminació es desenvolupen en “totes les àrees de la vida”, però amb percentatges més elevats a l’àmbit de la feina, en concret a l’hora de buscar-ne, en l’accés a l’habitatge i en els espais públic, per exemple a l’hora d’agafar el transport públic.
En aquest sentit, Dalli ha recordat que la petició als estats membre la va fer el 2020 en el marc de Pla d’Acció de la UE Antiracisme 2020-2025. “Aquests plans d’acció nacional han de permetre als estats membre reconèixer les diferents formes de racisme, incloent el racisme contra els negres”, ha insistit. L’eurocomissària ha defensat que “només amb el compromís conjunt” de tots els estats es podran assolir els compromisos antiracistes que recull el pla de la UE.
El 2016, els residents afrodescendents a la Unió Europea que van manifestar patir racisme diàriament eren d’un 39%. En cinc anys, aquesta dada ha incrementat fins a un 47% segons l’anàlisi de la FRA, que durant el 2022 va entrevistar a 7.000 persones de 13 estats membre. “La situació empitjora”, ha alertat el director de la FRA, Michael O’Flaherty, que també ha intervingut en la inauguració de la jornada ‘Antiracisme a la Unió Europea’.
O’Flaherty ha fet valdre la importància de recollir dades per poder dibuixar la “realitat” dels països membre de la UE i ha insistit que “no es pot canviar allò que no es pot quantificar”. “El racisme és una maledicció per a tots nosaltres i les nostres societats”, ha avisat. En aquest sentit, O’Flaherty ha recordat que l’informe assenyala la “gravetat” de la situació de les persones afrodescendents en alguns països com Alemanya o Àustria, on el percentatge de persones racialitzades que diuen patir discriminació en totes les àrees de la vida escala a percentatges superiors al 70%. “Les mitjanes poden emmascarar la realitat en alguns països”, ha alertat.
La conferència ‘Antiracisme a la Unió Europea’ ha donat el seu tret de sortida aquest dijous i acabarà aquest divendres. Aquesta ha estat estructurada en diverses taules rodones en què participaran experts en la matèria i representants de les institucions, tant a escala catalana, espanyola com europea. Entre els temes que s’abordaran hi ha el racisme estructural, la recollida de dades, la representació de les persones afrodescendents en els càrrecs públics o la legislació antiracista.
“Europa té un deute amb l’antiracisme”
En la jornada d’aquest dijous estava prevista la intervenció de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, atès que es tracta d’una conferència impulsada en motiu de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. Tanmateix, en substitució de la ministra ha intervingut el subsecretari d’Igualtat del Ministeri, Ignacio Sola, que, ha assegurat que Europa “té un deute” amb totes les persones que pateixen racisme: “No ens ha de fer por establir processos de reparació”.
En aquest sentit, Sola ha afirmat que a l’Estat i en el conjunt de la UE s’estan donant “passes endavant”, però ha insistit “que queden coses per fer”. Així, Sola ha apostat per “modificar lleis” per garantir els drets de totes les persones i, en concret, ha assenyalat la llei d’estrangeria, que segons ha indicat, tal com està formulada ara com ara, “impedeix a les persones desenvolupar de manera plena tots els seus drets”. En la mateixa línia, Sola ha afirmat que l’Estat té deures pendents i, entre aquests, la tramitació d’una llei contra el racisme. “Espero que aquesta propera legislatura sigui la que enlluerni aquesta llei”, ha expressat.
Finalment, Sola també ha posat en el centre del debat la “infradenúncia” de les situacions de discriminació racial. Segons l’informe de la FRA, menys d’un 10% de les persones que han patit una situació de racisme han denunciat davant d’alguna autoritat. “La causa és la falta de confiança en les institucions i part de la nostra feina és això, treballar perquè les institucions no estiguin ‘contra’, sinó ‘amb’ aquestes persones”, ha manifestat.
La guerra a la franja de Gaza, present en la inauguració de les jornades
A l’inici de la jornada, diversos assistents han realitzat una protesta simbòlica durant algunes de les primeres intervencions. En silenci, una desena de persones s’han aixecat d’entre el públic i durant una estona han mostrat cartells amb el missatge #StopTheWarInGaza.
El subsecretari d’Igualtat ha estat l’únic que s’ha referit a la qüestió en les intervencions d’inauguració, en què ha denunciat la “greu” situació que estan vivint els residents a la franja de Gaza i ha exigit “el cessament de la invasió i del genocidi”. “Exigir, sobretot, el respecte a les normes del dret internacional humanitari”, ha afirmat entre forts aplaudiments del públic.
