Sempre hi ha causes a les que sumar-se. Abans els artistes no les convertien en marca personal. Ara alguns han adoptat algunes causes per a promocionar-se i facturar més. És la nova era de narcisisme, individualisme, banalització i egolatria on cada persona que s’exposa té el potencial de vendre qualsevol cosa que li reporti beneficis. Fa uns dies al concert per Palestina al Palau Sant Jordi Rosalia va actuar per sorpresa, per no col·lapsar l’afluència de gent ni monopolitzar i eclipsar el motiu del concert. Alguns li han criticat, però, que només cantés i no digués res a favor de Palestina, com ja li han criticat altres vegades que no es posicioni. Sembla que els artistes estiguin obligats a posicionar-se i manifestar-ho, si no, se’ls critica, però no veig que es critiqui amb la mateixa vehemència als que utilitzen una causa per a lucrar-se descaradament. El millor segurament és fer gestos i accions de forma reservada en favor de causes, sense fer-ne aparador ni propaganda. George Michael va donar en vida una gran fortuna a col·lectius vulnerables i no es va saber fins que va morir. Generositat discreta és l’única creïble. La resta acostuma ser postureig, i pot caure en l’obscenitat i el sentimentalisme pornogràfic.
Sessió: No iniciada
