L’augment de les temperatures fruit del canvi climàtic, amb més dies de calor extrema i episodis de temperatures inusualment altes que cada vegada arriben abans, es nota més en els nuclis urbans. Una recerca en la qual participa la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat com perceben i viuen la calor urbana les persones més grans de 65 anys, un dels col·lectius més vulnerables enfront de l’estrès tèrmic.
Les ciutats en les quals residien són Madrid i Varsòvia (Polònia). “Madrid es va triar per les temperatures extremes, com un bon exemple de la calor al sud europeu. Varsòvia es va triar pel seu augment recent de les temperatures estiuenques i com a exemple de les modificacions en els patrons de calor a Europa continental”, explica Paloma Yáñez, una de les autores de l’estudi i investigadora del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), adscrit a la unitat de recerca de la UOC sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats.
L’estudi, publicat en obert a la revista Geoforum, comprenia els estius de 2021 i 2022, en els quals les investigadores van fer entrevistes grupals, tallers i observacions per estudiar les experiències quotidianes dels participants amb la calor urbana —prop de mig centenar de persones en total.
A més, el treball inclou dades d’una enquesta tèrmica feta l’estiu de 2022 a més de 2.100 persones grans de totes dues capitals, juntament amb mesuraments de temperatures. Una àmplia majoria va afirmar que el canvi climàtic afectava la seva vida diària —un 89 % dels enquestats de Madrid i un 71 % dels de Varsòvia.
“El que la nostra recerca busca és entendre que la calor es viu de manera diferent segons cada persona en funció de les seves característiques físiques i socials. Per tant, entenem que els sistemes d’alerta per calor, així com els protocols d’actuació per a la ciutadania, són altament reduccionistes, i marginen els efectes severs de la calor per a algunes persones i la diversitat de maneres d’adaptar-s’hi”, destaca Yáñez.
Segons la investigadora, aquesta conclusió es pot aplicar a altres ciutats, tenint en compte la diversitat d’experiències de les persones grans, no solament des de la vulnerabilitat, sinó des de la seva capacitat per gestionar la calor.
“Entendre aquestes estratègies i la capacitat d’acció de les persones grans és essencial, i tal vegada l’eina més important per compartir, i serveix d’inspiració per a les noves generacions dependents de l’aire condicionat i per a altres països on la calor és recent i no existeix una cultura de gestió de la calor”, ressalta Yáñez.
Les dones expressen i pateixen més la calor
La recerca, en la qual també participen la Universitat de Varsòvia i l’Institut d’Etnologia i Antropologia Cultural (Polònia), va mostrar diferències entre dones i homes: elles van expressar més experiències relacionades amb la calor que ells, com ara sudoració, inflor, feblesa, pesadesa, mal de cap o disminució de la gana. També van ser més propenses a parlar sobre les seves experiències corporals, la qual cosa, segons les autores, no significa que els homes no les experimentin, sinó que podrien ser més reticents a comunicar-les per raons culturals i estereotips de gènere.
No obstant això, les investigadores van comprovar que les dones pateixen una major afecció per la calor, una major pèrdua de capacitat física i més dificultats de salut a curt i llarg termini. “Això és problemàtic a causa de la falta de programes i protocols per gestionar la calor enfocats a les dones, que continuen sent les responsables de les cures a l’estiu, independentment de les temperatures, la qual cosa contribueix a agreujar la seva situació”, adverteix Yáñez.
Estratègies d’adaptació que funcionin
En general, a les persones grans els preocupaven les mancances de les polítiques públiques per poder fer front a aquesta situació, amb arquitectures errònies: places dominades pel ciment, falta de refugis climàtics i materials de baixa qualitat i sense aïllament en els habitatges; espais verds mal gestionats: tala d’arbres, ús d’espècies amb alta demanda hídrica i tancament de parcs públics durant les onades de calor, i pèrdua de teixit social en els barris per denunciar aquests problemes.
Yáñez comenta que la recomanació de “quedar-se a casa” davant temperatures extremes, aïllats, els recordava la pandèmia de COVID-19 i per això reivindiquen “com a agents actius més que vulnerables” una major atenció a les estratègies d’adaptació.
“Entre elles, les estratègies tradicionals de ventilació, tancar finestres i persianes durant la calor i ventilar a la nit, estratègies que en molts casos han passat de generació en generació”, recorda la investigadora. Altres recomanacions que segueixen són ajustar l’exercici diari a hores primerenques del dia, buscar refugis fora de casa i activitats socials durant les hores de més calor als habitatges, així com un ús de l’aire condicionat reduït i substituït pel ventilador per gastar menys en electricitat.
“La nostra manera de viure la calor també és una experiència única. Aquestes vivències són una barreja dels nostres sabers tangibles i intangibles, conscients i inconscients, que ens porten a diverses afeccions i actuacions enfront de la calor d’una manera determinada. El nostre objectiu ha estat demostrar que aquest tipus de coneixement regeix com vivim la calor i és essencial per gestionar-la”, conclou Yáñez.
Aquesta investigació s’emmarca en les missions de recerca de la UOC: Transició digital i sostenibilitat, Cultura per a una societat crítica, i Salut digital i benestar planetari. A més, aquest treball afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)següents:el 3, sobre salut i benestar, l’11, sobre ciutats i comunitats sostenibles, iel 13, sobre acció pel clima.
