Impressions d’un viatge Kafkià des del Pla a Llimiana quan l’estació màgica ens abandona a les calors i els cossos entren en simbiosi amb el paisatge: El perfil blau, ben definit que serpenteja esclatant en verds propers que sil·labegen en terra siena, en tel blavós que cau a plom i deixa suspeses en l’aire partícules de pols de palla i, amb elles, llagostes que esclaten com si fossin el castell de focs d’inici del nostre viatge. Al cim del Montsec no abastava el poble tal com havia imaginat. El devessall de verds escala i s’ondula enfilant-se cap a mi i m’escup terra a la cara i deixa llavors caragolades encastades entre pell i carn que sagna aigua clara i fresca amb inofensives dolomedes i insectes, grava a les plantes dels peus i llim.
Sessió: No iniciada
