No em resisteixo a remetre’m a l’expressió que utilitzaven els antics romans per referir-se als jutges que s’involucraven personalment en el litigi que havien de decidir i dictaven resolucions que estaven viciades per aquest motiu. En aquests casos el dret romà preveia la declaració de nul·litat i la responsabilitat del jutge pel dany causat. Al cap del temps aquesta institució va donar lloc a la construcció del delicte de prevaricació judicial.
Dic això a ran de la interlocutòria dictada aquest passat dimarts per l’Audiència Provincial de Barcelona donant per acabada definitivament la investigació que duia a terme el jutge Joaquín Aguirre sobre el recolzament que suposadament havia ofert Rússia al procés d’independència de Catalunya de l’any 2017.
La discrepància de criteri entre el jutge d’instrucció i l’Audiència s’arrossegava de feia temps. El dia 1 d’agost de 2023 el jutge havia decretat una enèsima pròrroga del termini màxim de la investigació que havia començat l’any 2019. Aquella pròrroga va ser recorreguda pels imputats i l’Audiència va estimar els recursos i va anul·lar-la. També va ordenar a l’instructor que donés per acabada la investigació de la trama russa.
En lloc de complir la resolució de l’Audiència, el jutge instructor va decidir obrir un nou procediment i continuar acordant diligències d’investigació, com si hagués sentit ploure. En data 21 de juny d’enguany va dictar una nova resolució en aquest sentit, que també va ser recorreguda pels imputats.
L’Audiència sembla haver-se empipat de debò davant d’aquest desafiament i ha dictat una interlocutòria duríssima en què es veu obligada a recordar al jutge que te l’obligació d’acatar i complir les decisions dels òrgans judicials superiors quan resolen els recursos. Però no és això el més dur. El tribunal considera que el jutge ha utilitzat un subterfugi o un ardit processal per burlar el compliment de la seva anterior decisió i no dubta en qualificar-lo de frau de llei. Cita determinades expressions literals de la resolució que revoca i les titlla d’opinions purament personals de l’instructor o de simples divagacions sobre qüestions polítiques i filosòfiques.
En definitiva, l’Audiència posa al descobert l’absoluta manca de consistència jurídica de la posició del jutjat instructor, anul·la la resolució recorreguda i arxiva la nova peça separada que s’havia pretès obrir. També acorda comunicar la seva decisió al Tribunal Suprem perquè pugui tenir-la en compte en la causa contra els aforats Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases pels mateixos motius.
Crec que l’Audiència ha posat en evidència un cas clar en què un jutge ha intentat forçar el procediment per conduir-lo cap a on a ell li interessava: les fantasioses ramificacions russes del procés. Un cas en què un jutge s’ha involucrat en la causa de què estava coneixent i ha intentat fer-la seva tal com deien els romans.
