Lluís Foix, en la presentació del seu llibre Aquella porta giratòria, on relata la seva experiència periodística a La Vanguardia, de la que va ser director, va dir que “la carrera de director de diari no existeix. S’hi arriba per casualitat o perquè no hi ha ningú més adequat per fer-ho”. Tampoc no existeix la carrera de director de ràdio. Josep Lluís Cadena va arribar a director de Ràdio Lleida perquè ningú era tan adequat com ell per ser-ho. Deixeble del gran mestre de la ràdio catalana i espanyola, Josep Maria Martí, Josep Lluís Cadena va dedicar trenta anys d’ofici a la SER. Dirigir una emissora de ràdio és complicadíssim perquè s’ha de teixir al mateix teler la peça de la publicitat i la de la llibertat informativa. Això només ho saben fer persones com Cadena, amb un tarannà cordial i benvolent. Quan li demanaves alguna cosa perdia el cul per complaure’t. La seva mort prematura a 59 anys ha commocionat tota la classe periodística de Lleida i també les institucions i ciutadans. Serà difícil trobar ningú que congregui el diluvi de condols que ha provocat la mort de Josep Lluís Cadena. Et trobarem molt a faltar, amic.