No he pogut contenir les llàgrimes en saber la notícia de la mort del doctor Joan Viñas. Tanmateix, hem de contenir la tristor, perquè l’eminent homenot no temia la mort, gràcies a la seva profunda fe. Ens ho ha deixat escrit en el seu llibre Com viure amb la malaltia des de l’experiència d’un metge malalt cristià: “Com a creient, acceptar la mort m’ha estat més fàcil que acceptar la malaltia”, escriu Viñas. “Per ser coherents: si creus que hi ha una altra vida, que l’actual no se’ns acaba en morir, sinó que traspassem, transcendim, i que ens espera una plenitud d’amor i felicitat, aleshores no hem de tenir por de la mort, fins i tot hauríem d’estar contents quan ens arriba l’hora”. Amb el doctor Viñas coincidíem en alguna sortida del Centre Excursionista de Lleida. Un dia, tot fent la ruta de l’ermita de Sant Pere de Queralt (que, per cert, vam passar una calorada tremenda), vaig observar que el Joan coixejava. Em va explicar que tenia una fascitis plantar. Temps després també vaig patir el mateix mal i no era capaç ni de posar el peu a terra. Com va poder acabar la ruta el doctor Viñas només s’entén des de la seva capacitat de lluita, des de la seva resiliència. Perquè ens adonem de com era el doctor Viñas només cal citar una anècdota. Quan el van operar per primera vegada, no volia agafar la baixa perquè encara tenia dies de vacances sense gastar. Finalment, el metge de capçalera li va estendre la incapacitat laboral “per no passar la vergonya de ser operat sense la baixa”. Trobarem molt a faltar el doctor Viñas, pel seu exemple. En la vida i en la mort.
Sessió: No iniciada
