El mes del déu Janus ja s’acaba. Ja era hora perquè està resultant molt insuportable. Ja se sap que el gener fa pujada, però la pendent d’aquest any és una tortura inaguantable només apta per aquells que duguin piolet. Les notícies –parlo naturalment de les que no són fakes– amb què ens bombardegen els mitjans i les xarxes socials –de casa i d’arreu del planeta– han estat depriments des del primer dia del mes, amb desenes de joves que van perdre la vida a l’incendi d’una sala d’oci al cor d’Europa mentre celebraven l’arribada del nou any. No es podia començar més malament i els tres mags d’Orient, que segueixen en baixa forma, no van poder redreçar res. El que sí que fa màgia sense parar i que ens té a tots amb l’ai al cor és el president nord-americà, que va començar el mes segrestant el líder d’un altre país i continua amb amenaces a tort i a dret. A casa, el gener s’ha acarnissat de valent: desenes de morts en un accident ferroviari, la gent no pot moure’s perquè els trens viuen enmig d’un caos permanent i les carreteres, quan no els hi cau la muntanya a sobre, ja no donen l’abast. Això sí, el capital dominant, per variar, només es preocupa que els resignats treballadors recuperen les hores de feina perdudes i que no s’apugin les pensions. Ara arriba el febrer. Creuem els dits, però sembla que haurem de continuar suant i pujar amb el piolet.
Sessió: No iniciada
