Així d’educada, d’enrotllada, de vital, se’m presenta Griffin-Lite, noieta ianqui de San Francisco, a tocar del Golden Gate, del Terry Building, o dels empinats tramvies del Chinatowm més sushi. Com sigui que el meu anglès patina qual Harrison Ford del Canyeret, la simpàtica Griffin s’avé a doblar-se a si mateixa en un lleidatà carrincló. Afedelisto! S’interessa, gossa d’atura del Pallars, per la imminent obertura del Promenade Shopping. Barrunta els pros i les contres pel que fa la Llotja Tower. Fins i tot, reportera del New Yorker Fashion?, esgarrapa el Custo Dalmau. Ara bé, quan pretén treure punta política a la Vaga General d’avui, la mosca se m’entafora al nas. Sosté que darrere de la convocatòria laboral hi figura el president de Foment del Treball, Sánchez Llibre. De què vas, baby? Pateixes insomni? A partir d’aquest moment, la conversa canvia de to. La senzillesa deixa pas a arguments ultra recargolats, les frases s’allarguen i la fonètica adquireix un registre metàl·lic. Silenci. Un rètol a la pantalla: ‘Os presentamos a Griffin, el primer modelo que supera el test de Turing’. És a dir, que la Griffin amb aparença de dona, va xerrar amb 54 persones: 26 no vam pensar que era un avatar. Les mateixes propietats que fan d’aquests models interface, permet enganyar una persona fent-li creure que no són una IA. Salut.














