Nens, adolescents i dones avancen amb dificultat sobre munts d’enderrocs i fragments de murs esfondrats, coixins, matalassos i restes de formigó tacats de sang, buscant el poc que puguin recuperar del que solia ser el seu refugi dins d’una escola a la Ciutat de Gaza. I és que la matinada passada, el centre Fahmi al-Jarjawi, que acollia a desenes de persones, va ser bombardejat per l’aviació israeliana.
Mustafa Hassan Mahmoud Radwan, un home gran, va fugir de Beit Lahia (nord) cap a la capital gazatí al costat dels seus dos fills i les seves respectives esposes, refugiant-se en un garatge prop de l’escola bombardejada perquè no van trobar un altre lloc on quedar-se. “Totes les pedres que veus fora al carrer van entrar dins i van tocar ell meu fill”, recorda Mustafa sobre el moment del bombardeig, assegut en l’entrada del garatge. “Hi havia cossos carbonitzats pel foc, entre ells nens”, afegeix. “Vaig fugir de la mort i em vaig trobar amb una encara pitjor”, concloia aquest home. Alaa Ismail Al-Qabaj Sultà, de 36 anys, va fugir amb la seva família des de Beit Hanoun, també al nord de la Franja, buscant refugi a la Ciutat de Gaza. “El míssil va caure a la una de la matinada, mentre dormíem amb els nens. Va impactar directament en aquest edifici i en el del costat. Quedem atrapats sota els enderrocs. Gràcies a Déu, els nostres fills i nosaltres sortim (dels enderrocs)”, relatava ahir a EFE, assegut en un munt d’enderrocs enfront de l’escola. Alguns morts van acabar completament calcinats, recorda; uns altres van sortir a trossos. “Va morir el fill de la meva germana, el meu cosí i els meus veïns”, diu Alaa. Segons dades del Ministeri de Sanitat d’Hamàs, al bombardeig van morir almenys 32 persones i més de mig centenar van resultar ferides. L’Exèrcit israelià va informar aquest dilluns en un comunicat que va atacar l’escola Fahmi al-Jarjawi per a eliminar a “terroristes clau” que, segons les forces, operaven en aquest lloc.
“Vaig pensar que alguna cosa m’havia passat a mi”, recordava ahir una dona de mitjana edat, dempeus enfront de les restes de l’escola. “Vaig sortir corrent en escoltar els sorolls que venien de l’escola”, totalment conmoguda. “Quan vaig arribar, tot estava cobert de fum. Hi havia nens corrent, crits pertot arreu, alguns estaven cremats, l’aire era irrespirable, ple de pols… No sabies a qui mirar, a qui ajudar, qui era qui. La gent cridava desesperada, i les dones suplicaven: ‘Obre’ns la porta, ens estem cremant, ens estem morint!’”, narrava la dona a EFE.
