L’artista argentí Miguel Ángel González, establert a Lleida des de principis dels anys 90, és un dels escultors més reconeguts i populars, amb innumerables obres, principalment de ferro i en gran format, que es poden gaudir per tot el territori. Nascut el 1940 a la ciutat de San Nicolás, a l’extrem nord de la província de Buenos Aires, recorda com la passió artística l’ha acompanyat sempre; “des que tinc coneixement, ja recordo estar modelant el fang del galliner per crear les meves joguines; vaig néixer amb aquesta habilitat”.
Així, sempre amb la vocació de transmetre “el meu amor per l’ésser humà i el coneixement”, va començar una carrera artística que el va dur, en la seva etapa argentina, a rebre nombrosos reconeixements. Precisament un d’aquests premis, l’any 1978, li va canviar la carrera, perquè al principi es dedicava més a la pintura, “perquè l’escultura era molt cara”, però va haver d’estar tres mesos a un taller de barcs i va descobrir el ferro, que des de llavors s’ha convertit en el seu material més utilitzat. “El ferro és el llapis i la goma, sempre es pot afegir o treure”, remarca.
D’aquesta manera, la seva passió va quedar molt més definida i va rebre, entre molts altres, un dels encàrrecs que més il·lusió li ha fet, “un Sant Nicola de Bari de 27 metres d’alçada; em sentia Miquel Angel Buonarroti”, confessa. Un temps més tard, però, al 1991, va travessar l’Atlàntic i es va traslladar a Lleida, on va començar sense gaires recursos, tot i que aviat el seu art es va imposar i va començar a fer exposicions per tot Europa, des de Barcelona i Cadaqués a París i Amsterdam. “En aquells anys, els alemanys i els russos eren els que més compraven”, recorda i afegeix que el conjunt de la seva obra, formada per milers de peces, està repartida per col·leccions privades de tot el món.
A més, va anar realitzant tot tipus d’escultura, també en format més petit, com els trofeus del campionat del món de tir amb arc. I potser el que li ha donat més reconeixement públic i rellevància durant tots aquests anys, són un conjunt d’escultures com la figura del president Lluís Companys, cedida la tardor del 2015, al municipi de Tornabous (Lleida), l’escultura dedicada a Manolo Calpe, president de la Fecoll i impulsor de l’Aplec del Cargol, instal·lada als Camps Elisis de Lleida; ‘L’estampida de cavalls’, creada l’any 2014 i que també es troba en aquest mateix parc, o el ‘Mañanito’, figura emblemàtica del diari LA MAÑANA. I de les seves creacions més recents, destaca ‘El pensador’, instal·lada al Mirador del Roc del Quer a Andorra, “un lloc tan impressionant que gairebé feia por intervenir”, i que s’ha convertit en un dels grans atractius turístics del país veí.
L’artista detalla que amb aquesta obra “volia representar l’extraordinari que és l’home i el fet que malgrat les pestes, guerres i cataclismes, també personals, continuem vius”. Pel que fa al moment més actual, l’Auditori Enric Granados acull fins al 4 de febrer l’exposició ‘Música. Noves escultures’, en què es poden veure un conjunt d’obres que representen des de diferents instrumentistes, a personalitats com Beethoven o Pau Casals i una obra, ‘El coro’, formada per diversos caps de cantaires. A més, “per descansar una mica de l’escultura”, Miguel Ángel González també es dedica puntualment a la pintura i un bon exemple és una altra exposició que es pot visitar al restaurant Summum.
Així, l’escultor argentí continua en plena etapa creativa i fer una visita al seu taller del carrer riu Essera dona una mostra indiscutible de l’energia que té encara als 83 anys, carregant ferros molt pesants –”m’agrada sentir-me esgotat”– i utilitzant la soldadora amb destresa a diari. Continuarà creant, assegura, malgrat els avisos que de tant en tant li dona l’esquena. “La meva vida ha sigut dura, però també bella, i considero que he triomfat perquè sempre he fet el que m’agrada”, conclou
