El nord-americà Robert Francis Prevost, també amb nacionalitat peruana i ascendència espanyola, es va convertir ahir en el pontífex 267 de la història, després de ser elegit pels 133 cardenals reunits el segon dia de conclave, que es va decantar per un perfil proper al del papa Francesc.
L’elecció de Prevost va arribar després de quatre votacions, tres celebrades ahir dijous a la Capella Sixtina i la de dimecres a l’inici del conclave, i ho van anunciar al món amb la tradicional fumera o fumata blanca des de la xemeneia, amb el fum que va sortir a les 18.07 hora local.
Segons la normativa vaticana, per ser elegit Papa calen dos terços dels vots. En aquest cas, els cardenals electors eren 133, per la qual cosa l’elegit necessita, com a mínim, 89 vots.
El papa Francesc (Jorge Mario Bergoglio) va ser elegit el 2013 a la cinquena votació, Benet XVI (Joseph Razinger) a la quarta i Joan Pau II (Karol Wojtyla) el 1978 a la vuitena. A l’últim segle, les eleccions més llargues van ser les de Pius XI (Ambrogi Damiano Achille Ratti) el 1922, amb catorze escrutinis, i la de Joan XXIII (Angelo Giuseppe Roncalli) el 1958 amb onze.
Prevost, de 69 anys, que va triar el nom de Lleó XIV, és el primer Papa nord-americà de la història. Emocionat, amb llàgrimes als ulls, Lleó XIV va pronunciar un llarg discurs des del balcó de la basílica vaticana, en què va fer una crida a la pau i a una Església oberta a tothom, sobretot els que pateixen.
“Gràcies papa Francesc”, va dir Prevost, que va ser molt proper al papa argentí i que és considerat un reformador i progressista com ell: “Déu que ens estima a tots i incondicionalment. Encara mantenim a les nostres ooïdes aquesta veu feble, però sempre valent del papa Francesc beneint Roma”, va dir.
Afable, moderat i reservat, Prevost va ser una de les grans apostes de Francesc, que el va designar responsable dels bisbes de tot el món i de la seva comissió per a Llatinoamèrica, atesos els seus orígens francesos i italians per part de pare i espanyols per part de mare, Mildred Martínez, com van destacar mitjans vaticans.
Aquest missioner de l’antiga Ordre de Sant Agustí ha estat els últims anys un estret col·laborador del difunt papa Francesc i va entrar al seu estil, discretament, a la llista de ‘papables’ per a aquest conclave, com un ‘outsider’ enmig d’altres grans noms.
En el seu discurs, en què també va parlar en espanyol, va començar demanant “una pau desarmant, humil i perseverant que ve de Déu”. Lleó XIV va instar els cardenals, que el van triar en la quarta votació, a “caminar al vostre costat com una Església unida, buscant sempre la pau i la justícia buscant sempre treballar com a homes i dones fidels a Jesust, missioners”.
I en el seu discurs va recordar “la meva estimada diòcesi de Chiclayo al Perú”, va proclamar.
Un cardenal discret, cap dels bisbes del món i expert en Llatinoamèrica
Robert Francis Prevost va néixer a Chicago el 14 de setembre del 1955, i té 69 anys. Va acabar els estudis secundaris al seminari menor de l’orde de Sant Agustí el 1973 i el 1977 es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Villanova.
Aquell mateix any es va unir a l’Orde de Sant Agustí i va fer els primers vots el setembre de l’any següent. Els vots solemnes els va fer el 29 d’agost del 1981. L’any següent va obtenir un títol de Màster en Divinitat d’Unió Teològica Catòlica a Chicago. Va ser ordenat sacerdot per l’orde de Sant Agustí a Roma el 1982. Va obtenir la llicenciatura i el doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino a Roma el 1984 i el 1987, respectivament.
El 1985 es va incorporar a la missió agustiniana al Perú i durant deu anys va ostentar la direcció del seminari agustí de Trujillo i va ensenyar dret canònic al seminari diocesà, on també va ser prefecte d’estudis.
El 1998, Prevost va ser elegit provincial de la província agustina de Chicago i va tornar als Estats Units per assumir aquest càrrec el 8 de març del 1999. L’any 2001, Prevost va ser elegit per un mandat de sis anys com a prior general dels agustins. Va ser elegit per a un segon mandat de sis anys l’any 2007.
