Una de les millors pel·lícules espanyoles que històricament, segons la crítica, va concórrer als Oscars va ser Plácido. Amb guió de Rafael Azcona i Luis García Berlanga, que també en fou el director, Plácido va ser nominada l’any 1962 a millor pel·lícula de parla no anglesa, però el guardó se’l va endur Ingmar Bergman. Els principals intèrprets de Plácido eren Casto Sendra, més conegut per Cassen, José Luis López Vázquez, Manuel Alexandre i Elvira Quintillà. Una curiositat de la biografia del tarragoní Cassen és que en els seus inicis va treballar de redactor d’esqueles al Diari de Tarragona, en aquells temps Diario Español. A Plácido, Cassen interpreta un jove que per guanyar-se la vida de recader compra un motocarro que ha de pagar a terminis, abonant cada mes les temudes lletres. La primera lletra venç a la posta de sol de la nit de Nadal i no pot pagar. La família, carregada de fills, viu en els urinaris públics que s’encarreguen de netejar. Per recollir diners, el jove passeja amb el motocarro una gran estrella d’orient per ambientar la campanya de Nadal Siente un pobre en su mesa, patrocinada per Ollas Cocinex i retransmesa per ràdio. Un dels pobres mor sopant a casa d’una família molt catòlica. Quan s’assabenten que el pobre viu amistançat amb una indigent, les beates es posen a resar el rosari i van a buscar el capellà per casar-los in articulo mortis. Mentrestant, el banquer que cobra les lletres reparteix cigars entre els empleats del banc perquè és Nadal i envia al notari la lletra impagada. El banquer s’assembla a Franco una cosa de no dir. La pel·lícula es va rodar a Manresa. Vam sobreviure al franquisme gràcies al cinema.
Sessió: No iniciada
