L’actual Paeria de Lleida ha donat llum verda al projecte de Torre Salses que esdevindrà una zona comercial de 60.000 metres quadrats entre els barris de la Bordeta i els Magraners. Emulant un model que pensava caducat, Lleida vol concentrar en un mateix espai botigues, restaurants i propostes d’oci creant una oferta dirigida a un públic específic. Persones que, no he entès mai per què, els agrada anar a passar el dia en família a aquest tipus de llocs. Compren, mengen i passegen d’un establiment a l’altre i així fins que se’n cansen. Un dels arguments per justificar la construcció de Torre Salses és precisament la fuga d’aquests clients. Es veu que un 80% de compradors de Lleida marxen a Barcelona, un 53% a Andorra i un 50% a Saragossa, almenys un cop a l’any. La resta de dies no marxen, per això. I no ens enganyem, les persones que els agrada fer turisme comercial ho continuaran fent, amb Torre Salses o sense. Aquest argument, per tant, no em convenç massa. Hi haurà suposo altres motius que justifiquin un projecte que serà un cop mortal a l’Eix Comercial lleidatà, un espai singular que diferencia la capital del Segrià de les altres ciutats similars. I si al nou centre comercial li sumem la zona de baixes emissions i l’expansió prevista de la zona blava cap als pàrquings dissuasius sí que hi haurà una autèntica fuga de clients. Però de l’Eix cap a Torre Salses. I jo, el primer.