Judith Colell va estrenar divendres el thriller històric ‘Frontera’, un film que “revisa una part del passat per entendre el present”, que té a Miki Esparbé i Maria Rodríguez, entre els seus protagonistes i que s’ha rodat al Pallars
Situada l’any 1943, narra les aventures d’un grup de persones que viuen a la duana d’un poble fronterer amb França i s’arrisquen a ajudar jueus que s’escapaven de la repressió nazi a passar la frontera a Espanya. El film arranca el 1943. Franco ha bloquejat el pas de jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d’un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari amb un passat republicà, decideix contravenir les ordres amb l’ajuda de la Juliana, una veïna del poble i en Jerôme, un passador francès. Entre tots inicien una croada per ajudar a fugir tants jueus com sigui possible. És llavors quan Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona Mercè vells fantasmes de l’encara recent Guerra Civil espanyola.
La directora catalana explica que la intenció del film, que va estrenar-se a la Seminci de Valladolid, és “revisar una part del nostre passat per entendre el present”. Confessa que li agrada el cinema que la fa reflexionar com a espectadora, la fa pensar i prendre consciència d’algunes coses. Creu que ‘Frontera’ és “una crida a l’acció, és una crida justament a ajudar com puguem i a pensar que aquestes persones que han deixat casa seva no ho fan per un caprici”.
Colell insisteix que “ningú marxa de casa seva per caprici” i que fer-ho “és un horror i una desgràcia molt gran. Realment si estan fugint és per una guerra, la fam i els genocidis”. La també presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català creu que se’ls ha d’ajudar o com a mínim implicar-se i no prendre’ns-els com una amenaça”. El repartiment el formen Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandía, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts. Rodríguez Soto es posa en la pell de la Mercè. Ella i el Manel Grau, interpretat per Miki Esparbé, són una parella republicana de Barcelona que decideixen desertar i marxar a un poble de Barcelona. Rodríguez Soto apunta que la parella ha hagut de renunciar “a tots els somnis i les esperances que tenien i reconstruir-se a un lloc des d’un punt de partida molt diferent del que ells s’havien segurament plantejat”. Esparbé reflexiona que són uns personatges que, a més, després d’haver perdut la guerra, se’ls veu apagats des de l’inici de la pel·lícula perquè “estan en un context que no és el seu, combregant amb una sèrie de dinàmiques en les quals no hi creuen”. Són personatges que “accionen davant de la por i la tragèdia”.
