L’escriptor, periodista, sociòleg i professor valencià Francesc Viadel ha publicat recentment ‘Abisme’, una novel·la què s’endinsa en una Barcelona sòrdida i allunyada del focus en el marc de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008. “Va ser terrible, molta gent ho va perdre tot”, explica l’autor, que ja va planejar la història en un viatge a Colònia en aquella època, quan va poder veure les diferències del que passava a un lloc i a l’altre.
La novel·la, narrada en primera persona, segueix la història de Rafael Bodí, un periodista “normal i corrent, a qui li ha costat molt tenir estudis i arribar a on està” i que de sobte ho perd tot, entrant en una espiral de baixada que el porta a viure situacions que no esperava feia ben poc. El protagonista representa un dels temes de la novel·la, la fragilitat de les circumstàncies humanes; “podem tenir malalties, perdre la feina, la família”. També parla de la diferència de classes, que “sempre m’ha interessat molt”, i que és molt visible en el context social de la novel·la, “d’una crueltat extrema”, i de la jerarquització de la societat en tots els àmbits, com l’empresarial o el polític, que pot veure’s en personatges com el cap de la seva agència que l’acomiada. No hi ha gaire esperança en la història, explica l’autor, “perquè la vida no sempre acaba bé”, i reconeix que sempre té la voluntat “d’incomodar el lector”. Tot i això, la novel·la té un to sarcàstic i d’humor negre, que la fa “menys dura que l’anterior”, i també apareixen personatges positius, “de gent que ajuda; en el moment més baix de l’existència sempre pots trobar gestos d’humanitat”.
Francesc Vidal compagina la seva activitat com a docent a la universitat amb l’escriptura de llibres, des de poemaris i assajos polítics a altres novel·les, com les premiades ‘Terra’ i ‘L’estiu dels brivalls’, a més de les seves contínues col·laboracions en mitjans de comunicació. Ara, diu, a més de tot això, ja està pensant en una altra història, potser ambientada en un context més actual, i en què mantindrà la seva visió com a novel·lista, marcada per dos aspectes fonamentals: “l’observació de la realitat, que és el que em dona l’ofici de periodista, i la imaginació”.
