L’escriptor de Saidí Francesc Serés va presentar ahir a la llibreria la Fatal el llibre ‘El primer any’ (Proa), en què relata la seva experiència com a pare, des de les últimes visites al ginecòleg abans del naixement del seu fill Juli fins que va fer un any i ja començava l’escola bressol. Malgrat que sigui un tema tan universal, també ho és molt personal, de manera que “no li pots ensenyar res ningú”, diu l’autor, allunyant-se de qualsevol voluntat de generalitzar les seves vivències, “no faig valoracions morals”, però “sí que és veritat que actualment hi ha certes coses que passen al voltant del naixement que no passaven abans”. Parla de qüestions com la baixa natalitat o el fet que cada cop es tinguin els fills de més gran, derivades “d’una consciència i de reflexions que no teníem als 80, sobre aspectes com el canvi climàtic, i el moment en què estem vivint, amb una pandèmia, una globalització molt marcada, i amb les identitats que es difuminen, tant les personals com les nacionals” i que es podrien visibilitzar en l’encara curta història del seu fill, nascut a la ciutat de Graz, a Àustria, on viu l’escriptor fa quatre anys, de pare de la Franja i mare russa; “no tinc cap expectativa en aquest sentit, ell decidirà”.
Així, el llibre, que s’estructura en capítols mensuals, barreja les vivències quotidianes de Serés amb les seves reflexions al voltant de diverses temàtiques; “quan ets pare, sembles com un imant per les històries i la gent te les explica alguna tragèdia personal, la preocupació pel futur econòmic o com et canvia el cos”. Tots els dubtes, però, acaben confluint en la pregunta decisiva: ‘per què tenim fills?’. Així i tot, en el text sobrevola sempre el concepte d’esperança, exemplificada en la resposta que li va donar la llevadora a la gran pregunta; “per fer créixer l’amor, em va dir, i crec que és una de les millors possibles”. De fet, explica, tot i que no és el mateix que l’amor per un fill, fent de professor, ja havia sentit aquesta sensació de “voler el millor per unes persones amb qui no tens llaços de sang; en qualsevol ofici, el que vols és que la teva espècie sigui cada cop més civilitzada”.
Ara, amb el Sant Jordi a l’horitzó, toca una mica de promoció d’aquest llibre, però Serés ja té altres projectes en marxa, com “la segona part d’uns contes russos que vaig escriure fa molt temps, a més d’altres coses que tinc al cap”. El més important, assegura, “és que t’han de passar coses; jo no soc tan imaginatiu i si no hi ha una mica d’aventura no sé què dir”.
