La macrocefàlia de la capital de Catalunya és palesa. La distància entre Lleida i Barcelona és la mateixa d’anada i de tornada. Nogensmenys, la ciutat ponentina és lluny de Barcelona segons el mapa mental d’alguns. El concepte gent de comarques té una connotació d’inferioritat i de subordinació, atès que Barcelona és el rovell de l’ou de Catalunya. Però, sense gàmetes no hi ha fecundació i l’oòcit es troba a la Terra Ferma, que és la incubadora i el rebost de Catalunya. Les línies del català a Lleida són més favorables que a Barcelona, el baluard de Catalunya per a molts i el preludi de l’ensulsiada del català per a altri. Tenim el dret de ser atesos en qualsevol llengua oficial de Catalunya en tot establiment públic, inclosos els centres sanitaris, perquè tenim dret a llagrimejar en català. Ara bé, el català rebrota sempre i sobreviu al seus il·lusos enterradors, citant Francesc Pujols. Així, cal optimitzar aquest atac democràtic i fer de l’adversitat una finestra d’oportunitat.
Sessió: No iniciada
