El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el reglament de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que va ser avalada pel Parlament el 20 de juliol del 2017. El reglament preveu que les famílies nombroses i les persones majors de 55 anys aturades de llarga durada puguin compatibilitzar la renda amb un contracte a temps parcial, com ja poden fer les famílies monoparentals. També serà compatible amb el treball intermitent, afavorint així les persones amb jornades molt reduïdes i de molt curta durada. El reglament també concreta, segons casuístiques concretes, les facilitats d’accés a la prestació per a les dones víctimes de violència masclista.
(Aquesta notícia actualitza l’anterior amb el mateix titular amb declaracions del secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta)
El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha reconegut que el reglament “arriba tard” però ha defensat que ho fa “millorat” amb l’experiència aportada també durant aquests anys d’elaboració per part d’entitats i col·lectius afectats.
Aquest desplegament normatiu recull el funcionament de la Renda Garantida de Ciutadania, és a dir els requisits d’accés, el règim econòmic, els òrgans competents i ens col·laboradors, el finançament, el procediment de reconeixement de la prestació, així com de revisió o de recurs. També s’inclouen alguns aspectes nous de la prestació que han requerit concreció posterior per a una millor i més efectiva aplicació.
Pel que fa a la compatibilitat de les rendes del treball amb la renda, a més de les famílies monoparentals amb fills a càrrec –que ja preveia la llei—, les famílies nombroses i les persones majors de 55 anys aturades de llarga durada també podran compaginar la prestació amb un contracte a temps parcial.
Es tindran en compte únicament els dies de cotització efectiva. En el cas que siguin discontinus, es computaran per mesos naturals amb caràcter acumulatiu. D’aquesta manera, no es perjudica els treballadors amb jornades molt reduïdes i de molt curta durada.
A més, per beneficiar les persones amb contractes a temps complet de molt poca durada (dies), aquests s’acumularan en fraccions de 60 dies per tal de no aplicar abans la incompatibilitat i, per tant, suspendre la prestació.
S’incorpora la compatibilitat i no deducció de les prestacions econòmiques de formació professional, tant inicial com per a l’ocupació, vinculades a la millora de les competències professionals. I en referència a l’edat d’accés a la prestació, el reglament estableix les circumstàncies d’excepcionalitat per a menors de 23 anys en situació de risc social.
Pel que fa a les persones que viuen en un servei residencial, i tenint en compte que en la normativa catalana no hi ha un criteri homogeni del concepte de permanència en aquests tipus de centre, el reglament concreta que el caràcter temporal o permanent es determinarà en funció de les circumstàncies de la persona i no del tipus de servei residencial.
Facilitats d’accés a la prestació per a les dones víctimes de violència masclista
També s’ha considerat necessari incorporar en el reglament la situació i necessitats específiques de les dones víctimes de violència masclista i dels seus fills. Així, no computaran com a ingressos les prestacions econòmiques, públiques i privades, d’urgència per tenir la condició de víctima de violència masclista en els àmbits de la parella o la família. Únicament es tindran en compte per determinar el llindar econòmic els ingressos i les rendes individuals de cada dona.
A més, el reglament estableix que les dones víctimes de violència masclista en els àmbits de la parella o la família queden eximides del requisit de la residència continuada i efectiva a Catalunya durant els 24 mesos immediatament anteriors a la sol·licitud. I també es permet en aquests casos que hi hagi en una mateixa llar més d’una unitat familiar destinatària de la renda, durant un termini màxim d’un any, prorrogable a dos. Aquesta concurrència en una mateixa llar també es permet per a situacions d’emergència social, com ara l’acolliment provisional per part de familiars de persones aturades o desnonades.
També se les ha exclòs de l’obligació d’interposar una reclamació judicial en relació amb una pensió d’aliments o compensatòria, a fi i efecte de no perjudicar-les o d’agreujar la seva situació. A més, aquest col·lectiu s’incorpora com un dels supòsits excepcionals que permeten tenir dret a la Renda Garantida sense complir els requisits establerts per obtenir-la.
El reglament també té en compte la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Per això, s’hi introdueixen els supòsits de possible violència, discriminació o maltractament i pressió psicològica per la seva orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere a persones que, per les causes exposades, es troben en una situació susceptible de risc d’exclusió social.
El passat 1 d’abril, la prestació va entrar en la seva quarta i última fase d’implementació, que comporta un increment de la quantia fins al 100% de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC). Actualment, hi ha 81.636 expedients de Renda garantida de ciutadania que corresponen a 127.711 persones beneficiàries, i la nòmina d’abril arriba gairebé als 31,5 milions d’euros.
A l’espera de com queda l’Ingrés Mínim Vital
Ginesta ha valorat que la prestació “arribarà a més famílies” ja que la seva aplicació “arriba millorada” gràcies a l’experiència en la gestió i la resolució dels darrers anys. De fet, ha indicat que l’experiència ha servit per solucionar les “imprecisions” que hi havia a la llei de la renda garantida ja que hi havia col·lectius que hi quedaven fora però que “la realitat del dia a dia obligava a que hi fossin”.
D’altra banda, Ginesta ha afirmat que estan a l’espera de conèixer com queda l’Ingrés Mínim Vital impulsat pel govern espanyol per tal de veure com es poden “ajudar les administracions” per donar resposta a les persones que ho necessiten.
