Després de gairebé vint anys de feina, un ampli equip de tècnics aeroespacials està immers en els ajustos finals d’una proesa tecnològica: desplegar dos satèl·lits que executaran un ball sincronitzat amb precisió mil·limètrica per recrear un eclipsi solar a l’espai.
L’Agència Espacial Europea (ESA) ha reunit quaranta empreses europees i canadenques, sota el lideratge pressupostari d’Espanya i Bèlgica, per assajar una tecnologia d’avantguarda i aprofitar l’exercici per conèixer millor la capa més externa i menys densa del Sol, la corona solar.
“És una missió de demostració tecnològica de vol en formació de precisió en òrbita. Com els ocells quan volen en migració”, explica a EFE l’enginyer de l’ESA Esther Bastida Pertegaz, des de les instal·lacions de l’empresa RedWire Space al nord de Bèlgica, on es practiquen les darreres proves.
“És una missió complexa i necessitem sort. Encara tenim molta feina a fer, però tenim confiança”, diu el director d’espai i ciència de la Sener, Diego Rodríguez, empresa que lidera la constel·lació de companyies involucrades al projecte.
La missió Proba-3 s’enlairarà el setembre que ve en un coet PSLV de l’agència espacial de l’Índia que portarà a bord els dispositius. Un cop el PSLV col·loqui els satèl·lits en una òrbita d’alta excentricitat, a 600 quilòmetres de la Terra al punt més proper i a 60.530 al més llunyà, els aparells entraran en fase de proves.
I a finals del 2024 començarà la dansa còsmica de Coronagraph i Occulter, que volaran sense interacció humana a 144 metres de distància, adaptant els seus moviments a una velocitat de 60.000 quilòmetres per hora i amb un marge de desviació d’un mil·límetre.
“L’objectiu és que en un futur siguem capaços de volar satèl·lits de manera coordinada i que es comportin com si fossin una única nau espacial”, explica el responsable d’aquesta coreografia de l’empresa espanyola GMV, Juan Antonio Béjar.
Més endavant es podrien fabricar telescopis espacials gegants que per mida i pes no es podrien enviar a una nau, però que es podrien recrear com a estructura virtual si els seus instruments es disseminen en petits satèl·lits que tornin a distància.
També s’estudia aquesta tecnologia per afegir combustible en òrbita a una nova generació de satèl·lits recarregables, comenta el cap del projecte a Sener, l’enginyer Yann Scoarnec.
A més de l’assaig tecnològic, el vol sincronitzat servirà per simular un eclipsi de sol. Durant diverses hores cada dia, els satèl·lits s’alinearan de manera autònoma en línia recta amb el sol.
Occulter actuarà com una lluna artificial i taparà amb una ombra perfecta Coronagraph perquè la seva parella de ball capti imatges d’una qualitat inaccessible des de la Terra de l’halo brillant del sol, la llum del qual és un milió de vegades més tènue que el centre del disc.
La comunitat científica podrà indagar així en un misteri de plasma i pols a dos milions de graus on neix el vent solar que genera les aurores boreals a la Terra. La corona emet també radiació, les variacions de la qual poden interferir amb els senyals de ràdio i GPS i a més desferma tempestes geomagnètiques que poden danyar els aparells electrònics.
“No resoldrem tots els problemes de la física solar, però és una peça del puzle”, comenta el director científic de la missió, el belga Andrei Zhukov.
L’exercici es repetirà durant dos anys i després els satèl·lits aniran caient cap a la Terra fins a desintegrar-se a l’atmosfera.
Sessió: No iniciada
