Triana va començar la seva carrera el 1974 i ara compleixen 50 anys amb un llegat que segueix estant molt viu, amb cançons que segueixen traspassant generacions i són un punt de trobada de seguidors de la música de qualsevol edat. Sempre he lamentat que Triana no té el reconeixement que es mereix però amb el llançament del doble àlbum d’aniversari ‘Eternos Triana (50 aniversario)’ que acaba de publicar Warner Music espero que segueixi sumant adeptes, tant per aquells despistats que els va passar desapercebut al seu moment com pels més àvids a assaborir la millor música.
El disc conté noves mescles de 17 de les seves cançons més emblemàtiques, des de ‘Abre la puerta’ a ‘Una historia’, passant per ‘Se de un lugar’, ‘Tu frialdad’ o ‘Sr. Troncoso’ sense oblidar mai que amb Triana ‘Todo es de color’. El grup que va saber fusionar amb total encert la música d’arrels flamenques amb el rock progressiu anglosaxó manté molt viu el que es va anomenar ‘rock andaluz’ amb aquella sonoritat que l’ha portat a ser etern.
Vaig tenir el privilegi de veure Triana en concert al Calella Camping Rock i al Pavelló Antorxa de Lleida a finals dels 70, i els tres primers discos -dels sis que va publicar- els considero imprescindibles: ‘El Patio’, ‘Hijos del agobio’ i ‘Sombra y luz’. El trio sevillà va desaparèixer després del tràgic accident de cotxe patit pel seu líder Jesús de la Rosa, el 13 d’octubre del 1983. Una banda mítica, única i irrepetible: ‘Eternos Triana’… Oh yeah!
