L’11 de novembre de 1988, avui fa 38 anys, la històrica sala Europa, ja desapareguda, va acollir en lloor de multituds la presentació en societat d’‘Eterno desencanto’, primera novel·la de qui subscriu en tasca conjunta amb Xavi Marín, que va ser llançada com “el primer llibre ‘no cumbayá’ de Lleida”.
Els autors van iniciar aquesta aventura a quatre mans, a cop de màquina d’escriure i multitud de folis tacats, pensant a fer un guió per a una pel·lícula, com es delata a les primeres pàgines del llibre. Però com mai no ha estat ‘el horno para bollos’ en aquest país es van decidir per la via més factible com era intentar que almenys la història veiés la llum en format novel·la.
‘Eterno desencanto’ narra, a través de les seves 224 pàgines, la vida d’aventures i disbauxa de Serni que, juntament amb el seu amic de l’ànima Seve, no s’acostumen a ser adults ni a la rutina que això comporta.
Més que literatura els autors parlen de divertiment a base de robar hores al son i esgarrapar temps a la jornada. La música és una de les protagonistes principals quedant reflectits els grups que més ens entusiasmaven en aquells temps.
El periodista Jesús Bometón va ser l’encarregat de la presentació pronunciant una xerrada distesa i plena de bon humor, abans de passar la paraula als seus autors. La novel·la va ser publicada per l’editorial Ribera & Rius i la magnífica portada ‘kafkiana’ va ser obra dels dissenyadors Baró & Vicente.
Perquè la nit fos acord amb el missatge de la publicació, els enyorats Rosas Rojas van oferir un concert com a colofó de la vetllada. ‘Eterno desencanto’ encara somia amb el cinema 38 anys després… Oh yeah!
