Què passa quan hi ha un crim i els Mossos d’Esquadra solament troben una empremta dactilar parcial, un telèfon mòbil bloquejat sota el llit i un rastre de líquid vermell que sembla sang netejada a la tauleta de nit? Com aquest trencaclosques de proves inconcluses esdevé una evidència davant un jutge?
L’Àrea de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra és la unitat encarregada de la investigació científica i tècnica dels delictes a partir de tècniques com la inspecció ocular o la identificació de persones. A Lleida, el Sergent dels Mossos d’Esquadra, Miquel Àngel Soro, n’és el Cap de la Unitat Territorial de Ponent.
Aquesta unitat de Lleida, recull tots els fets greus de la zona de Ponent que requereixen una inspecció ocular, és a dir casos d’agressions sexuals, grans robatoris i homicidis. “Des de fa dos anys s’ha incorporat com a tècnica la inspecció ocular de caràcter virtual”, apunta el Sergent Soro.
Aquest mètode consisteix en “una experiència immersiva” en la que a partir d’un enregistrament complet i minuciós de l’escena, es desenvolupa un recorregut virtual que permet visualitzar en qualsevol lloc i moment cada racó de la zona inspeccionada. Un avenç eficaç i profitós per a la unitat, ja que “permet situar al tribunal del judici al lloc dels fets”, explica Soro.
Les proves i indicis recopilats en les inspeccions oculars no són protegits a l’atzar, sinó que “segueixen una cadena de custòdia molt estricta”, explica Soro, perquè tota dada subjecta a anàlisi és tutelada en tot moment des que es reconeix a l’escena fins que està analitzada a laboratori. “El trencament d’aquesta cadena de custòdia, podria invalidar la prova” diu el Sergent, pel fet que si el cicle no és rígid i hermètic, se’n pot desestimar el valor probatori.
Un cop totes les evidències arriben a comissaria, els mossos de l’Àrea Científica entren al laboratori, “on tot el que s’hi troba són productes químics dolents per la salut”, afirma Soro fent referència alhora a la importància i obligatorietat dels professionals a dur sempre la protecció requerida, com per exemple “mascaretes FFP3, EPI i un llarg etcètera”, apunta el Cap de la Unitat.
EMPREMTES
Quan la seguretat està comprovada, s’inicia l’estudi de les proves. En el cas que es requereixi buscar empremtes dactilars, l’Àrea Científica de Lleida disposa de dues campanes, una per superfícies poroses, com paper o cartró, i una altra per objectes no porosos com són el plàstic o el vidre. El procés de totes dues és similar, ja que “s’apliquen productes reactius guardats prèviament en armaris hermètics i, a partir del control de la temperatura i la humitat, les empremtes apareixen”, explica el Sergent.
Tot seguit, quan les empremtes estan extretes, cal identificar-les. Soro explica que la base de dades d’identificació dactilar és a escala europea des de l’aprovació del Tractat de Prüm, el qual estableix l’intercanvi automatitzat d’empremtes dactilars, dades d’ADN i registres de vehicles entre tots els països de la Unió Europea.
Com a anècdota, el Sergent Soro explica que “moltes vegades hem enviat una empremta anònima i ens han contestat d’un altre país on la mateixa persona havia estat relacionada amb un delicte allí i la tenen detinguda”. Fet que reflecteix el valor d’aquesta base de dades internacional.
DROGUES
Dins el laboratori la feina dels Mossos no és únicament la d’extracció. La identificació de tipus de drogues és una altra tasca de les que fan a l’Àrea Científica, i tal com apunta el Sergent, “aquesta tècnica és la que de vegades es veu a les pel·lícules, però amb productes molt tòxics”. A partir de test d’identificació, Soro explica que “es determina si la substància en qüestió és droga o no”.
Així mateix, quan la identificació de drogues s’ha de fer a l’exterior del laboratori, per exemple en batudes, s’utilitzen “kits transportables en els quals s’introdueix la substància i el líquid canvia de color”, indicant així el tipus de droga al qual pertany.
DOCUMENTS
Els avenços tecnològics estan presents en el dia a dia de tothom, la qual cosa suposa que en els delictes també es vegin reflectits. La falsificació de documents com el DNI, NIE o bitllets s’ha afinat amb aquest desenvolupament, però les tècniques de verificació ho han fet a la vegada.
A través de les mesures de seguretat oficials de cada document, “es busca trobar les 5 diferències” que poden ser per exemple alteracions en les microimpressions, en les marques d’aigua o en les tintes. Si el document no disposa de les marques oficials es considera fals.
DISPOSITIUS DIGITALS
El buidatge de dispositius electrònics i la duplicació de targetes de memòria és part de la professió dels mossos de l’Àrea Científica. Aquesta acció, però, “solament es pot dur a terme si hi ha un manament judicial previ o si hi ha l’autorització explícita del propietari”, apunta Soro.
Les diverses tècniques i activitats que realitza l’equip de Soro, no seria possible sense la preservació dels indicis. Aquest és un punt que ell mateix recalca, ja que gràcies al desenvolupament de les tècniques en els darrers anys i que s’han conservat les proves de casos no resolts, “s’han reobert investigacions que actualment s’espera poder tancar definitivament” explica el Sergent.
L’Àrea de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra de Lleida representa un departament que a partir de l’anàlisi i la investigació detallada de petites peces, configura un argument sòlid i veraç que resol el plantejament inconclús del trencaclosques inicial.
