Mentre Francesc Viadiu passava l’estona en un cafè francès se li va acostar un desconegut i li va oferir un Pata de Elefante. Tal com explica el qui fou comissari d’Ordre Públic de la Generalitat i diputat d’ERC per Solsona durant la Segona República, aquesta marca de tabac era la contrasenya que feia servir l’agent d’intel·ligència que el va captar per l’MI-6 britànic. Viadiu estava exiliat a França i arran d’aquest fet se’n va anar clandestinament a Andorra per rescatar per la muntanya desenes d’aviadors britànics atrapats a la França ocupada pels nazis, com relata a Entre el torb i la Gestapo. I és que l’espionatge és més vell que l’anar a peu. Només cal llegir les novel·les de John Le Carré o fullejar Yo entré en el Cesid de Pilar Urbano per veure com funciona la cosa. De fet, els Estats sempre n’han tingut d’espies. Especialment cèlebre va ser Joan Pujol, el català que va enganyar Hitler fent creure que el desembarcament de Normandia es produiria pel Pas de Calais i així va poder acabar la Segona Guerra Mundial. A vegades els infiltrats (que no són ben bé espies però que s’hi assemblen) també han estat de vital importància. És el cas de Lobo, que els serveis secrets espanyols van infiltrar a ETA aconseguint fent-ne caure la cúpula. Suposo que ser infiltrat no deu ser fàcil. Cal viure, veure i pensar com la gent o el moviment que es vigila per no ser descobert. I com deia, tots els Estats hi recorren a aquestes tècniques, ja sigui a través dels serveis d’intel·ligència o dels cossos de seguretat. A Lleida n’hem conegut un cas aquesta setmana, amb el policia nacional que es va infiltrar durant dos anys a l’esquerra independentista, des de la Baula a Endavant passant pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Diu La Directa, el mitjà que ho va destapar, que també va participar activament a les protestes de la sentència del Procés o per l’empresonament de Pablo Hasél. I tot i que no sé si en va treure gran cosa de tot plegat el que sí sé és que l’argument és de novel·la i com correspon al gènere tot quedarà difús com la boira de Lleida. En conseqüència, difícilment se’n treurà l’aigua clara perquè espies i infiltrats habiten les franges grises que tot Estat té tancades amb pany i forrellat.
Sessió: No iniciada
