Un cop de cap de Mikel Merino en el minut 119, directe als moments de major glòria de la història de la selecció espanyola, va derrocar el mur de l’amfitrió amb èpica, quan tot estava en contra seva i apuntaven els penals, després de ser igualada en el minut 89 per l’embranzida alemanya, després de canviar la seva identitat per la resistència abans de provocar l’adeu al futbol de Toni Kroos.
Espanya no té sostre i va sortir il·lesa del partit de major sofriment en el torneig per a guanyar-se el màxim respecte del món del futbol tombant a l’amfitrió. Amb un peatge car per a semifinals entre lesions i sancions. Emparada en el seu joc atrevit d’inici, sofrint i sent dominada, però mai tombada en el segon acte, amb un físic que li va acabar impulsant a l’èxit en la pròrroga i aquest factor fortuna tan necessari en la màxima igualtat.
El destí futbolístic, tan capritxós, va aparellar en quarts a les dues seleccions que millor futbol van exhibir en l’Eurocopa. Una ‘final anticipada’ com es va definir a Alemanya, on es va sentir el respecte que torna a provocar Espanya en els rivals. Per grans que siguin. La vara de mesurar no podia ser de major exigència per a un grup jove –25 anys de mitjana– amb molta confiança.
Pedri va deixar el camp lesionat després d’una entrada de Kroos a la primera part. Al tancament, es valorava un esquinç lateral intern al genoll esquerre. Va sortir Olmo i va marcar. L’empat al 88 el va esborrar Merino en la pròrroga.
