El pla pilot del Govern que assigna un agent de paisà als centres educatius per “garantir la convivència” a les aules està generant en aquesta primera setmana més rebuig i confusió que no pas certeses. De fet, ja hi ha hagut dos instituts que han demanat al Departament d’Educació abandonar-lo, entre els quals hi ha l’Alfons Costafreda de Tàrrega. La comunitat educativa, així com entitats, sindicats i sectors professionals han expressat el seu desacord amb aquesta mesura.
En aquest sentit, els educadors socials van exigir a Educació la seva retirada “immediata” i incorporar-se ells com a professionals. El vicepresident del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i president de la junta delegada a Lleida, Albert Font-Tarrés, va denunciar que la presència d’aquesta figura a les aules no respon a les necessitats del sistema, amb poc més d’una seixantena de professionals repartides davant dels més de 3.000 centres escolars que hi ha a Catalunya, una xifra que Font-Tarrés considera “ínfima”. “És una misèria. No respon a la necessitat detectada i a totes les anàlisis de necessitats que es fan des de la comunitat educativa”, va lamentar.
En el cas de Lleida, Font-Tarrés va denunciar que les places s’han reduït fins a les sis que hi ha actualment a tot el territori, quan “a tots els centres n’hi hauria d’haver un”. També va apuntar que el canvi entre diferents plans i programes del Govern ha provocat que les places no es mantinguin en els mateixos centres, cosa que ha “desfet totalment” la feina de vincle i treball comunitari que s’havia iniciat.
L’expert també va assenyalar que avui dia a les escoles hi ha més tècnics d’integració social (TIS) que no pas educadors socials, “simplement per una qüestió de costos”. Font-Tarrés va puntualitzar que són dos perfils diferents i complementaris, “un no ha de restar a l’altre”, però va assegurar que la planificació i responsabilitat educativa haurien de recaure principalment en educadors socials amb formació universitària. “És una batalla que fa anys que reclamem”, recorden des del col·lectiu, que denuncien que les mesures adoptades fins ara han estat “més simbòliques que estructurals”, va afirmar l’expert.
Font-Tarrés considera que la presència policial a les aules és una mesura “intimidatòria i repressiva”, que no aborda l’arrel dels problemes. “El que cal és educació, mediació i treball comunitari, no generar por entre l’alumnat”, va afegir, tot criticant que no s’ha consultat el sector a l’hora d’impulsar el pla.
