A les set en punt del matí, el nucli operatiu dels Bombers de Balaguer es posa en marxa. Vuit bombers comencen una nova guàrdia de 24 hores amb el relleu d’equip. S’expliquen les incidències del dia anterior, actualitzen l’estat dels vehicles i comproven que tot estigui a punt per si cal sortir corrents.
“És una feina de vocació, però sobretot d’equip. Si no confies en qui tens al costat, això no funciona”, explica el cap del Parc de Balaguer, Roman Pallàs, amb més de trenta anys d’experiència. Tot i la calma aparent del dia, l’activitat no s’atura.
Abans de revisar material i vehicles, els bombers esmorzen plegats. Més tard, es connecten a la reunió online que fan cada matí amb altres parcs de la regió per coordinar protocols, actualitzar avisos i valorar el nivell de risc. A l’estiu, també es reuneixen amb l’esquadra forestal per analitzar les condicions del territori —temperatura, humitat, vent i precipitacions— i estudiar l’evolució d’incendis recents. “Sempre hi ha marge de millora. Hem d’aprendre dels errors que cometem”, apunta Pallàs.
Les sortides més habituals en aquesta època són per incendis forestals i agrícoles, però també, i cada vegada més, per accidents de trànsit. “Amb l’augment de la mobilitat, hem d’intervenir en sortides de via, xocs o bolcades. Molts cops hi anem amb el SEM o els Mossos. Ens coneixem bé i treballem coordinats”, expliquen. Aquesta col·laboració entre serveis és clau en qualsevol intervenció. També destaquen el paper dels Agents Rurals i la premsa, que realitzen tasques d’investigació, prevenció o difusió de la informació. A més, el cos de Bombers voluntaris, que presta un servei de manera altruista, són una part essencial dels serveis d’emergència: “Fan un gran treball a l’ombra”.
Durant el matí, els equips aprofiten per formar-se en nous protocols i fer pràctiques. Al migdia, a les 13.30, el Parc s’atura per dinar. És un moment de pausa, però també de convivència. Avui, dues alarmes simultànies interrompen l’àpat: un incendi a Castellnou de Seana i un accident a la carretera entre Algerri i Alfarràs. En pocs segons, es vesteixen i surten. Al final, cap de les dues emergències requereix la seva actuació directa i poden tornar al Parc per delectar la paella que han preparat uns quants.
És ben clar el que diu Raul Malla, responsable de torn: “La clau de l’emergència és l’ordre”. Pallàs s’hi afegeix: “El que et dona força són els companys. Cadascú té un rol dins l’equip”. També apunta que tots els bombers han de tenir coneixements bàsics de tot, sigui conduir, bussejar o escalar. En aquest sentit, Pallàs té clar que dones i homes haurien de tenir les mateixes oportunitats per entrar al cos i no s’hauria de forçar res.
Però més enllà de l’organització i la tècnica, el component emocional forma una part indissociable de la professió. “El suport psicològic i familiar és clau per mantenir l’equilibri, sobretot amb experiències com el tràgic incendi d’Horta de Sant Joan”, explica Pallàs.
A la tarda, si el risc d’incendi és elevat, l’equip realitza rutes preventives per zones boscoses o agrícoles. Si no és necessari, es dediquen a tasques de manteniment i neteja. “El Parc és casa nostra. Cal tenir cura de l’espai i de les persones amb qui el compartim”, diuen. Des de la reforma de les instal·lacions interiors l’any 2021, l’espai s’ha adaptat millor a les necessitats de treball.
La relació amb la ciutadania és un altre dels eixos que el cos valora més. “Fem xerrades a escoles i centres cívics per apropar-nos, sobretot als infants. Volem que la gent ens vegi com un servei proper”, destaca el cap de Parc. La prevenció i la pedagogia formen part del compromís públic que assumeixen.
Amb el vespre, el ritme es modera, però l’activitat no cessa. Alguns bombers descansen, d’altres fan exercici o revisen equips. La ràdio d’emergències roman activa i, en qualsevol moment, pot tornar a sonar. “El millor de la feina?”, es pregunta l’Aitor. “Saber que formes part d’un engranatge que protegeix la gent i sentir-te satisfet.” El David s’hi afegeix: “És molt més agraït que qualsevol altre ofici.”
Un dia tranquil no vol dir un dia perdut. Significa que tot està llest per quan calgui actuar. I al Parc de Bombers de Balaguer, això sempre és així.
