Sobreprotecció o desafecció. Fanatisme o abstencionisme. A voltes, els extrems s’imposen. L’extrema dreta s’ha imposat a França, Itàlia, Bèlgica i Àustria en les eleccions europees dissenyant una UE democràticament convalescent. L’auge dels partits radicals és preocupant i emmetzina els drets democràtics, civils i el progressisme. Tanmateix, la manca d’autocrítica dels partits progressistes és, també, exasperant. El cor d’Europa resta ferit de bala com Catalunya, que s’erigeix llastimosa, dessolada i fraccionada. Fa més de 300 anys, els catalans vam ser derrotats per l’escissió catalana que encara existeix i ens autodestrueix, però només hi ha dues coses infinites, l’univers i l’estupidesa humana, i no estic segur de la primera, deia Einstein. Cal una reflexió profunda de Junts, ERC i la CUP per protegir la identitat de Catalunya. L’àrdua missió dels partits nostrats ha de ser viure entre l’alquímia i la catarsi per trobar la pedra filosofal i perllongar la vida en català.
Sessió: No iniciada
