Tinc un amic que per entretenir la jubilació ha decidit fer de pagès. Els familiars i amics gaudim del seu esforç, però ell està amargat. El meu amic només té un bocí de terra. Té un hort, un bancal d’oliveres i unes quantes gallines (jo li guardo el pa sec). Amb el poc temps que porta de pagerol, al meu amic li han apujat els adobs i els pesticides un disbarat, la sequera amenaça l’aqüífer d’on treuen l’aigua per regar, les feristeles li esvaloten el galliner i encara ha hagut d’entomar les malifetes dels lladregots que li han entrat a fer mal a la cabana on guarda les eines. El meu amic està tip de presentar paperassa a les Administracions per qualsevol millora que vulgui fer al tros. I encara ha tingut l’humor de matricular-se a un curs de tast d’olis, al qual fins ara no el deixaven assistir “perquè està jubilat”. El meu amic no ha anat a les tractorades d’aquests dies perquè només té un motocultor. No cal dir que l’opció de “jubilat actiu” que ha triat el meu amic és una ruïna. Imagineu-vos com ha de ser l’ofici de pagès per a qui hagi de guanyar-s’hi la vida. Un dia o altre havien de dir que ja n’hi ha prou!
Sessió: No iniciada
