Els líders i caps d’estat de la UE han manifestat el seu suport a la proposta d’utilitzar els beneficis derivats dels actius russos per donar suport a Ucraïna. No obstant això, alguns com el president de Lituània, Gitanas Nausèda, han demanat “creativitat” per anar més enllà i “explorar noves solucions” per donar suport a Kíiv. En paral·lel, líders com la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, han defensat l’emissió de bons comunitaris per reforçar la indústria de defensa europea. Tot i que Ucraïna és l’eix central del debat, la reunió també ha comptat amb el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, qui ha reivindicat que no hi hagi “una doble vara de mesurar” a la Unió Europea a l’hora d’afrontar els conflictes a Ucraïna i a Gaza.
En unes declaracions a la premsa, Nausèda ha “donat la benvinguda” a la proposta de Borrell. “Els ingressos no només han de contribuir a la reconstrucció d’Ucraïna, sinó també a cobrir les necessitats en defensa del país”, ha manifestat. En aquest sentit, el dirigent lituà ha apuntat que el que necessita ara la Unió Europea és “creativitat” per explorar noves solucions que permetin ampliar el finançament per donar suport a Kíiv.
Alhora, ha subratllat la necessitat d’incorporar més sectors de l’economia russa dins els paquets de sancions de la UE i combatre les pràctiques que s’estan emprant per esquivar aquestes penalitzacions. “Estem veient com països tercera contribueixen a aquesta elusió”, ha lamentat.
En la mateixa línia s’ha expressat la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, celebrat que la proposta per fer servir els beneficis derivats dels actius russos congelats és “un primer pas”, tot i que també ha reconegut que li agradaria “veure més” per reforçar el suport a Ucraïna. “El dany que està provocant Rússia és molt més elevat que el suport d’Europa [a Kíiv]; hem de trobar fórmules per evitar que els nostres contribuents paguin els danys ocasionats per Rússia”, ha defensat.
Altres com el primer ministre de Luxemburg, Luc Frieden, han parlat de la importància que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) trobi les fórmules per contribuir en projectes que impulsin la indústria de defensa europea. “En aquest sentit, donarem suport a qualsevol decisió que pugui fer el BEI en aquest sentit”; ha manifestat.
Sobre els actius russos, i en línia amb altres dirigents europeus, també ha celebrat la proposta de Borrell i que finalment s’hagi abordat una qüestió que diversos estats consideraven tabú fins fa un temps. “Al principi hi havia molts dubtes, però ara està clar; no fem servir actius dels ciutadans, sinó de l’estat, i a més utilitzem els seus beneficis, no els propis actius”, ha destacat.
Al mateix temps, el dirigent luxemburguès ha deixat clar que això “no canvia res” perquè el suport de la Unió Europea “es mantindrà”.
Situació a Gaza
A banda de la guerra d’Ucraïna, els líders i caps d’estat de la Unió Europea també han fet referència a la situació que viu Gaza. De fet, a la conclusió de la trobada aquest divendres s’esperen unes noves conclusions sobre Israel i Palestina, que a nivell comunitari no s’actualitzen des de l’octubre passat precisament per la falta de consens entre els estats.
En aquest sentit, el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha demanat que no hi hagi “unadam doble vara de mesurar” a la UE a l’hora de tractar la guerra d’Ucraïna i la situació a Gaza i ha reclamat un “alto el foc”.
L’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, no només ha apostat perquè els 27 donin suport a un “alto el foc”, sinó també a mantenir el suport financer a l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA, per les seves sigles en anglès).
Al mateix temps, ha qualificat la situació a Gaza “d’inacceptable” i ha lamentat que el que està succeint a Palestina és “un fracàs de la humanitat”. En aquest sentit, ha assenyalat que l’única manera de superar-ho és que “Israel respecti els civils i permeti l’entrada de més suport humanitari” al territori.
